LA MORT MANIPULADA INJUSTAMENT

La mort és companya de viatge de la vida terrenal que obre la porta del traspàs a la vida eterna. És veritat que és una sanció perquè la humanitat es va creure divina. No es tancà la porta divina als humans, només que la vida en el jardí terrenal s’ha de guanyar el dret a l’altra jardí celestial amb suor i llàgrimes sense perdre l’esperança. I l’ésser humà amb l’exercici de la seva llibertat pot merèixer o desmerèixer. I la mort pot esdevenir àngel o dimoni. En mans de l’egoisme esdevé instrument de  criminalitat. Cada dia moren milers de persones a les que no se’ls hi reconeix el dret a la vida. Els poders econòmics, autoproclamats capdavanters en l’organització social de la humanitat, han relegat a segon terme la política que reconegut com poder organitzador de la convivència per validar la seva competència necessita els vist i plau de la política. I amb una filosofia, pensada a mida, que educadament, per més escarni, asseguren que és la millor manera de tenir cura de totes les persones. I mentre a toc de corneta afirmen les seves preteses bondats moren milions d’éssers humanes per culpa de la misèria, de les guerres i de la criminalitat. Davant l’espectacle mundial del  poc respecte a la vida, la política es declara protectora de la vida legislant sobre el dret d’una mort digna. I que s’entén políticament per una mort digna? Senzillament, sense dolor físic. Un criminal, escudant-se en aquesta llei, dignifica la seva vida? Compleix una llei política. No hi té dret? Políticament, òbviament que sí, però abans ha de complir altres deures: reparar el mal que ha fet i demanar perdó. I aquesta segona part la llei política no la té en compte. És perdona el culpable i no es repara el mal fet a tercers. És veritat que la llei vol ajudar a les persones dignes, que pel sol fer de néixer ho són totes, però la dignitat una mala vida la perd i la llei per ella mateixa la pot dignificar? Òbviament que no. Ha de dignificar la persones abans de la mort. La mort no és un dret, és un deure. I una mort digna és aquella que afecta a les persones models de qualitats humanes, de respecte a tothom i lliures de tota culpa. D’acord amb la Bíblia són veritables imatges de Déu. Els no catòlics no moren dignament? El que succeeix a l’hora de morir només ho pateix el moribund i la ma de Déu sempre està preparada per rebre els seus fills i filles. En els camins que porten al Pare sempre s’hi esperen els àngels que acompanyen.