LA INDEPENDÈNCIA DELS POBLES ÉS UN DRET COM TAMBÉ EL FET D’ORGANITZAR-SE

La llibertat dels éssers humans i de les seves col·lectivitats es fonamenta en el dret natural regulat pel fet de ser persona. La llibertat de les persones és la raó de  llibertat dels pobles. Impedir l’exercici de la llibertat nega el dret de ser. Les persones estan dotades d’intel·ligència, que és el factor al servei de la saviesa, perquè el procés vital esdevingui racional en el progrés de la convivència. La llibertat dels pobles esdevé inassolible sense llibertat de pensament, garantia de les intel·ligències sàvies. La convivència de cada poble depèn de la qualitat intel·lectual dels responsables dels diferents estaments, política, justícia, religió, cultura i civisme. El correcte funcionament de cada estament és vital per a la societat. No es pot oblidar que la centralitat de la convivència rau en els éssers humans amb el dret de respecte que mereixen pel sol fer de ser. Però la seva condició de ser que ens fa intuir un futur de transcendència infinita ens confirma l’existència d’un Ésser superior creador de l’univers i de la humanitat. I aquesta transcendència es deriva de la sensació que els humans es mouen en una realitat indefinida que ha tingut principi però que té un futur que els farà infinits. Dissortadament la humanitat des dels seus inicis traí el procés vers l’eternitat. L’existència del sentit religiós viscut des dels inicis demostra com es va vulnerar la llei natural canviant el seu origen religiós convertint en divinitats a persones que s’havien significat per la seva saviesa com ho palesa la història de la mitologia. Aquesta transformació d’éssers humans en divinitats ha dividit els humans en persones excel·lents, una part, i en indignes, la major part amb dret a ser manipulades també amb la mort. Es convertí la mort en jutge sancionador de la pobresa com una indignitat. I aquesta divisió dels humans en dignes i indignes per culpa del civisme, la cultura i la religió ha portat la política i la justícia a creure’s déus. Dissortadament aquests déus són mortals i la seva capacitat humana de garantir pels seus càrrecs una societat justa i digna ha esdevingut la culpable d’una humanitat sense principis morals i el que es pitjor sense principis i veritats humanes. I al segle XXI, amb totes les seves llums i grandeses, la humanitat és la imatge de l’enemistat, l’odi i l’enveja. Malgrat aquesta disbauxa criminal persones que creuen que són filles de Déu i compleixen el primer manament d’estimar a Déu sobre totes les coses i al pròxim com a elles mateixes són l’esperança d’un mon millor. Elles organitzaran la nova societat lliure, igual i fraterna. La societat del jardí celestial del que parlen els llibres sants.