El que no juga és el joc de la vida. El joc de la vida es juga amb la pilota de la llibertat. L’estat espanyol juga amb la pilota soc jo. Jo soc la llei, jo soc la democràcia. El seu egoisme és tan pujat de to que no accepta normes de la ONU de la que forma part. La seva postura no és altra que l’ONU soc jo, Espanya. La paraula dels altres no té valor, li manca credibilitat. La seva postura amb la guerra d’Ucraina enviant armament denuncia la contradicció de la seva filosofia. Ucraina defensa la seva independència com poble lliure, que és el mateix que fa Catalunya. A Catalunya empresona i a Ucraina hi envia armes. La política de Putin disfressada. És un error lluitar contra la guerra? És un deure que al complir-lo l’estat espanyol ha de ser coherent amb la democràcia que té en la llibertat el seu fonament. Perquè la llei no és democràcia, senzillament està al seu servei. La manera d’actuar de l’estat espanyol és senzillament la imposició de la llei escrita pels polítics sense respectar la raó natural dels drets de les persones. Que hauria d’haver fet l’estat espanyol a l’ajudar Ucraina? Ser coherent atorgant l’amnistia al procés contra Catalunya. L’estat es defensa dient que els catalans havien desobeït la llei, eren culpables, però ignora voluntàriament que la llei natural dona la raó als catalans. Senzillament estem molt lluny de viure democràticament. En el preàmbul de la Constitució es compromet a “protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.” Defensant Ucraina compleix amb la democràcia quan en relació a Catalunya i els pobles d’Espanya es comporta contràriament. L’article 9-2 de la Constitució encara és més contundent quan afirma: ”Correspon als poders públics (l’estat i justícia ho son) de PROMOURE les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; REMOURE els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i FACILITAR la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social”. La Constitució no pot ser més clara en relació amb el respecte a la llibertat dels ciutadans. La resposta a la pregunta: QUIN JOC JUGA L’ESTAT ESPANYOL, és no respectar l’exercici de la llibertat que a partir d’una errada pot arribar a la veritat. Negar aquest exercici és negar la veritat de ser ésser racional. No deixa jugar el joc de la vida.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada