Una argumentació contra la
independència de Catalunya emprada per un sector important de la societat es
fonamenta en la frase de
la
Bíblia posada en boca de Yahvé quan diu:”Baixem a posar
confusió en el seu llenguatge perquè no s’entenguin entre ells.” I parem esment
en l’afirmació: “i des d’allà el Senyor va dispersar els homes arreu de la
terra”. El que veritablement s’hi llegeix és el fet de recordar a la humanitat
el deure de “multiplicar-se i poblar la terra” amb totes les implicacions que
aquest fet comportès, una d’elles la realitat linguïstica.
desde la vessant d’assolir
un model de vida diví, absolut, “edificarem una ciutat i una torre que arribi
fins el cel”, quan la humanitat, des del concepte existencial es movia en un
món relatiu, per conseqüent amb limitacions que originaven diferències.
Òbviament no fou una sanció sinò simplement recordar dos nivells d’existència:
l’humà, relatiu amb el paréntesi de vida i mort, i l’altre, absolut sense parèntsi
només amb vida. La diferència era una realitat i a la vegada un deure perquè
amb ella haviia
de configurar una
convivència regulada per la intel·ligència i la creativitat. I com es dedueix
de la lectura de l’Antic Testament els pobles, tots, tenen els seus objectius,
altre cosa és que els compleixin d’acord amb la llei natural o els trasformin
segons els sesu egoïsmes. Un exemple clar és la defensa que el llibre sagrat fa
del poble d’Israel, que independentment de les seves infidelitats l’objectiu
assignat era més poderós encara per defensar la seva llibertat i independència,
com es comprova en diferents llibres, fins i tot en els del Nou Testament i més
concretament en el relat de
la
Passió de Jesuscrist. La independència dels pobles és un dret
natural recolzat per la literatura religiosa més antiga.
La Torre de Babel explica la
diferència de pobles i llengües, no les condemna i exigeix el compliment dels
objectius naturals assignats que tenen intencionalitats superiors.
Una manera
d’explicar el perquè dels diferents idiomes. No oblidem que en l’època del
narrador bíblic el concepte de falta anava lligat a situacions adverses. Des de
l’óptica dels nostres dies hi endevino en aquesta història un intent de
globalització
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada