Els dies i els anys són efímers. Les festes i la história,
també. Viure els missatges que contiuament ens arriben, si els saben llegir
interpretant-los bé, ens col·loca en el camí de la globalitat. Els missatges
són llum, el camí és história i la globalitat és la felicitat absoluta. Perquè
la llum, el camí i la globalitat siguin autènticament vida s’han d’acceptar i
voler. La llum dels pastors, el camí de la cova i la trobada de l’infant
demanen treball, coneixement i voluntat. Visualitzar la llum, entendre el seu
missatge i trobar la felicitat és el principi, el camí i l’objectiu. Amb
aquesta filosofía he escrit la següent nadala: “ L’albada, quan ix el sol, / em diu acau d’orella,/ somriu, que tornes a
nèixer./Cada dia és Nadal/ en les persones que són amor./ Els àngels
canten,/els pastors corren cap a la cova,/ però, escolta amic,/ la llum, que
il·lumina la cova, / recorda que la cova ets tu”. I a la cova qui va
arribar-hi? No tots els pastors. El rabadà, en el poema de Josep M. de Sagarra,
contesta no serà tant i passa del missatge. El poeta en els versos següents ens
explica el per què. “No és que li manquin
ulls per sentir el dia,/no és que li manqui llengua per cridar;/ no és res
d’aixó, la seva covardia / és que nomès va nèixer rabadà”. Una profética denúncia.
Els orgullosos del seu status privilegiat, amos del món (polítics i
capitalistes) no volen entendre el missatge que la gent del poble veu, escolta
i defensa i aleshores la felicitat no es produeix. La globalització és una
mentida, una befa i una farsa. Peró els pastors fan el camí. El poble fa el
camí. Catalunya fa el camí. Els pastors van trobar la pau del missatge. El
poble segueix la llum del missatge. Catalunya s’entusiasma amb la llum. El
poble i Catalunya assoliran l’objectiu. I amb aquesta idea vaig escriure
aquesta Nadala que Xocolates Granollers amb la xocolata com estrella la transfromaren
en missatge: “Amb plomes de palla /
l’escalf de l’amor escrivia / músiques del cel./ Les manetes d’un nadó /
dirigien els cors de la pau.”divendres, 3 de gener del 2014
Recorda que la cova ets tu
Els dies i els anys són efímers. Les festes i la história,
també. Viure els missatges que contiuament ens arriben, si els saben llegir
interpretant-los bé, ens col·loca en el camí de la globalitat. Els missatges
són llum, el camí és história i la globalitat és la felicitat absoluta. Perquè
la llum, el camí i la globalitat siguin autènticament vida s’han d’acceptar i
voler. La llum dels pastors, el camí de la cova i la trobada de l’infant
demanen treball, coneixement i voluntat. Visualitzar la llum, entendre el seu
missatge i trobar la felicitat és el principi, el camí i l’objectiu. Amb
aquesta filosofía he escrit la següent nadala: “ L’albada, quan ix el sol, / em diu acau d’orella,/ somriu, que tornes a
nèixer./Cada dia és Nadal/ en les persones que són amor./ Els àngels
canten,/els pastors corren cap a la cova,/ però, escolta amic,/ la llum, que
il·lumina la cova, / recorda que la cova ets tu”. I a la cova qui va
arribar-hi? No tots els pastors. El rabadà, en el poema de Josep M. de Sagarra,
contesta no serà tant i passa del missatge. El poeta en els versos següents ens
explica el per què. “No és que li manquin
ulls per sentir el dia,/no és que li manqui llengua per cridar;/ no és res
d’aixó, la seva covardia / és que nomès va nèixer rabadà”. Una profética denúncia.
Els orgullosos del seu status privilegiat, amos del món (polítics i
capitalistes) no volen entendre el missatge que la gent del poble veu, escolta
i defensa i aleshores la felicitat no es produeix. La globalització és una
mentida, una befa i una farsa. Peró els pastors fan el camí. El poble fa el
camí. Catalunya fa el camí. Els pastors van trobar la pau del missatge. El
poble segueix la llum del missatge. Catalunya s’entusiasma amb la llum. El
poble i Catalunya assoliran l’objectiu. I amb aquesta idea vaig escriure
aquesta Nadala que Xocolates Granollers amb la xocolata com estrella la transfromaren
en missatge: “Amb plomes de palla /
l’escalf de l’amor escrivia / músiques del cel./ Les manetes d’un nadó /
dirigien els cors de la pau.”
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada