De la unitat a la globalitat

Unitat i globalitat, dues paraules estretament relacionades, podem afegir que relligades. Els dos conceptes es necessiten mútuament. Unitat, que té les seves arrels en la paraula llatina “unus” ens expressa quina és la força de la individualitat en l’univers. És la cohesió de les accions i que allarga la mà al seu entorn perquè la pluralitat esdevingui unitat en la totalitat. És la cohesió de la imatge que palesa les accions de tots els “unus” realitzant-se. L’”unus” real més visible i comprensible és la persona humana, que essent unitat, a la vegada, complementa el “globus” i construeix la globalitat. No de bades el ser humà és l’actor i el creador de la seva imatge definitiva. La idea de perfecció que dóna una persona es basa en l’equilibri entre totes les seves facultats i capacitats, físiques i psíquiques, que defineixen l’esser perfecte en el seu temps adequat i, a la vegada, són els causants de la seva vida feliç. Les facultats i capacitats no actuen en totes les persones en el mateix camp, objectiu, com tampoc tenen la mateixa potencilitat i creativitat. Però malgrat totes les moltes variants, totes conflueixen en el dibuix de la imatge total, en el nostre cas, la persona integral, global. Les diferències en les accions incideixen en la unitat de l’individu. Són molt variats els camps i els indrets on els éssers humans poden moure’s i desenvolupar-se, peró el resultat final sempre és el mateix: la imatge global de cada persona. És curiós com l’especialització no suposa cap obstacle en el procès globalitzador, ans el contrari, és el camí traçat per la mateixa naturalesa. No és cap contrasentit, sense especialització, sense individualitats, la globalitat és un futurible, és impossible. Només l’egoïsme humà és incapaç de llegir els dictats de la naturalesa, que continuament envia missatges que no sabem llegir i alló més greu, no només no volem llegir que tampoc volem conèixer. Sortosament existeixen pensadors sobre la filosofia del globalisme, científics atents a les lliçons de la natura, poetes que escolten veus de la realitat constructiva de la vida i la mort, creatius que intueixen en la realitat secrets que són utopies i emocions que, a vegades, poden semblar irreverents, humanament parlant.