“NO HI HAURÀ INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA”

La filosofia del “no” arriba a ser obsessiva i aprofita totes les oportunitats per demostrar seguretat i autoritat. Fer afirmacions categòriques davant de polítics estrangers palesa feblesa política quan està mancada de diàleg. El comportament del President del Govern Espanyol, Sr. Mariano Rajoy té tot el dret de voler mantenir l’estructura actual de l’estat, però tenir dret de mantenir, no vol dir que automàticament tingui el dret d’impedir-ho. I són precisament aquests dos extrems, que plantegen models diferents, que necessiten diàleg al marge de les lleis actuals. Les lleis continuaran vigents o no, independentment de la solució que s’assoleixi. Les lleis són efímeres, no dogmes. I la història l’escriuen els pobles i les lleis són conseqüència del model de societat política preferit per la ciutadania. El càrrec de President de Govern comporta obligacions de la realitat existent, no de realitats futures diferenciades del seu estat. Els polítics han de tenir molt clar que ells no fan història, ells en són servidors tan si el model continua, com si varia. Defensar la Constitució Espanyola no autoritza interrompre processos històrics, sí, demana posar-se d’acord per poder continuar junts o separar-se. I la base democràtica de la convivència humana no és altra que el respecte i el diàleg i el punt de sortida una anàlisi de perquè una part de l’estat es vol independitzar. No sempre els processos històrics han estat respectuosos amb les persones, particularment aquells que s’han bastit amb l’argument de les armes. I la nació o poble que ha estat annexionat per la violència té tot el dret de recuperar els seus orígens. I en aquest sentit Catalunya és tant o més antiga que Espanya. L’Espanya actual només té 300 anys d’història i durant aquets tres cents anys, com ha estat tractada Catalunya i com continua sent tractada? Oposar-se a l’autorealització d’un poble, com Catalunya, significa defensar el procés violent d’anexió i aquest comportament és una manera negativa de construir la convivència global. Les lleis no configuren convivències, han  d’estar al seu servei i si la convivència no és bona significa que les lleis tampoc ho són. Per altra banda la llei no té cap autoritat de prohibir el pensament, ni de posar-lo en pràctica. La llei ha de ser base raonable del diàleg i defensora de la voluntat dels pobles. Posar en pràctica aquesta filosofia no és fàcil i aleshores el poder s’empara en la llei i la base del diàleg és el no. Sr. Rajoy els polítics no fan la història, la història la fan els ciutadans. Catalunya serà el que la majoria dels catalans vulguin i estic convençut que serà independent possiblement durant la propera legislatura tal vegada governada per vos. I tingui molt present que Catalunya no serà un mal veí de l’estat espanyol.