La gran premsa està fent el joc als unionistes
refredant d’una manera molt subtil el desig d’independència dels catalans de soca-rel.
Personalment no m’ho crec i aquells que veritablement estimem Catalunya no només
hem de ser intel·ligents sinó valents i fins i tot agosarats. Amb totes les
nostres forces hem de defensar els nostres drets naturals, històrics i
culturals, educadament però amb fermesa i capacitat de diàleg per trametre el
nostre pensament. Hem de contrarestar el joc dels partits contraris al dret a
decidir i a la independència i revertir els arguments de base social en que es
fonamenten per fer arribar a la conclusió que precisament són aquests arguments
els que demanen amb més urgència la independència. La Constitució i el seu
respecte no és cap inconvenient, ans el contrari i la unitat d’Espanya
territorial no és mai superior als drets de persones que volen auto governar-se.
L’estiu és una època de l’any molt procliu a refredar idees i sentiments i els
contraris ho saben i tenen mitjans de tota mena per aconseguir els seus
objectius. Però hi ha un factor irreductible, la persona catalana d’origen i d’adopció.
Cal potenciar les seves conviccions. La situació actual és un bon argument per
no voler ser còmplices del desgavell polític i crític de la pell de brau i per
aquesta raó també voler recuperar els drets anteriors a l’any 1714. Catalunya
és més antiga que Espanya en drets històrics i políticament més avançada. Ho
afirmava Pau Casals a la ONU en una de les seves intervencions i en la presentació
del Poema “EL PESSEBRE” de Joan Alavedra, musicat per ell i que conjuntament
presentaren arreu del món. Figures com
Pau Casals i Joan Alavedra són un bon exemple per reforçar el nostre
catalanisme i els seus drets. Per defensar-los moltíssims catalans s’exiliaren
a l’Amèrica Central i del Sud. Per que no es refredi el sentiment
independentista recordem a artistes de la talla de Joan Miró, escriptors com
Joan Sales entre els molts que han triomfat fora de Catalunya i han demostrat
la qualitat cultural amb identitat pròpia. Per no refredar els nostres
sentiments durant l’estiu llegim els nostres escriptors, escoltem les músiques
de casa i respirem l’aire pur de les nostres muntanyes i gaudim dels banys de
la costa catalana. Embriaguem-nos de l’esperit català i el dia 27 de setembre
Catalunya serà un clam de llibertat.
Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.
dissabte, 4 de juliol del 2015
QUE LA CALOR DE L’ESTIU NO REFREDI LA INDEPENDÈNCIA
La gran premsa està fent el joc als unionistes
refredant d’una manera molt subtil el desig d’independència dels catalans de soca-rel.
Personalment no m’ho crec i aquells que veritablement estimem Catalunya no només
hem de ser intel·ligents sinó valents i fins i tot agosarats. Amb totes les
nostres forces hem de defensar els nostres drets naturals, històrics i
culturals, educadament però amb fermesa i capacitat de diàleg per trametre el
nostre pensament. Hem de contrarestar el joc dels partits contraris al dret a
decidir i a la independència i revertir els arguments de base social en que es
fonamenten per fer arribar a la conclusió que precisament són aquests arguments
els que demanen amb més urgència la independència. La Constitució i el seu
respecte no és cap inconvenient, ans el contrari i la unitat d’Espanya
territorial no és mai superior als drets de persones que volen auto governar-se.
L’estiu és una època de l’any molt procliu a refredar idees i sentiments i els
contraris ho saben i tenen mitjans de tota mena per aconseguir els seus
objectius. Però hi ha un factor irreductible, la persona catalana d’origen i d’adopció.
Cal potenciar les seves conviccions. La situació actual és un bon argument per
no voler ser còmplices del desgavell polític i crític de la pell de brau i per
aquesta raó també voler recuperar els drets anteriors a l’any 1714. Catalunya
és més antiga que Espanya en drets històrics i políticament més avançada. Ho
afirmava Pau Casals a la ONU en una de les seves intervencions i en la presentació
del Poema “EL PESSEBRE” de Joan Alavedra, musicat per ell i que conjuntament
presentaren arreu del món. Figures com
Pau Casals i Joan Alavedra són un bon exemple per reforçar el nostre
catalanisme i els seus drets. Per defensar-los moltíssims catalans s’exiliaren
a l’Amèrica Central i del Sud. Per que no es refredi el sentiment
independentista recordem a artistes de la talla de Joan Miró, escriptors com
Joan Sales entre els molts que han triomfat fora de Catalunya i han demostrat
la qualitat cultural amb identitat pròpia. Per no refredar els nostres
sentiments durant l’estiu llegim els nostres escriptors, escoltem les músiques
de casa i respirem l’aire pur de les nostres muntanyes i gaudim dels banys de
la costa catalana. Embriaguem-nos de l’esperit català i el dia 27 de setembre
Catalunya serà un clam de llibertat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada