PRESOS POLÍTICS, INDIGNITAT POLÍTICA

“I m’agradaria felicitar els catalans pel primer aniversari de la seva Nova Repúlica”. Bart Maddens, catedràtic de ciències pòlitiques de la Universitat Catòlica de Lovaina”. Flandes. Són les paraules amb les que el catedràtic acaba el seu article publicat al PUNTAVUI, DEL 29 D’OCTUBRE DE 2018, “Què cal fer a partit d’ara?”. Arrel de la lectura de l’article he pensat, no obviant la marxa sobre Madrid que proposa i crec molt encertada, que cal una tasca continuada, respetusoa, pacífica i molt intel·ligent d’una consciènciació nacional del que de veritatés la democràcia i de l’abast de la Constitució. Estem acostumats, que des de les altes esferes de la política central espanyola se’ns digui que democràcia és la llei. I la llei no és la democràcia, és un instrument al servei de la democràcia, que no és el mateix. L’exemple que ens exposa el catedràtic de la Universitat de Lovaina és prou clar. I ens ho explica. Copio:”El 27 d’agost de 2007 va succeïr una cosa molt notable al Parlament de Flandes. Un diputat separatista va presentar una proposta de decret sobre l’organització a Flandes d’un referèndum sobre la independència de Flandes. La proposta era clarament inconstitucional, ja que la Constitució belga no preveu la possibilitat de fer tal referèndum. No obstant aixó, la presidenta del Parlament, Marleen Vanderpoorten, va decidir admetre a tràmit la proposta. Vanderpoorten detesta el separatisme. Però també és una demòcrata convençuda. Aixó explica la seva convicció que el Parlament electe, que emana del poble sobirà, ha de poder parlar de qualsevol tema”. Bèlgica no va empressonar la presidenta, que és una dona lliure. Senzillament, la veu popular que és sobirana, està per damunt de la Constitució que està supeditada a la voluntat del poble. I la Carme Forcadell, pel mateix motiu està empressonada. Si llegim atentament la Constitució Espanyola ens adonarem que l’empressonament dels polítics catalans és una prevaricació de la llei constitucional i per a més inri tenen al seu favor  les normes europees. Només un model dictatorial obra com l’estat espanyol, perquè tampoc ha respectat el resultat de les votacions catalanes organitzades per Mariano Rajoy com ho demostra la presència dels empressonaments oblidant-ne els resultats favorables al moviment independentista català. La forma com s’ha actuat per part de l’estat, i quan dic estat,em refereixo a totes les seves institucions, és indefensable amb la Constitució a la mà. L’article 155 no pot contradir cap article de la Constitució i per començar no respecta ni el que reconeix la sobirania del poble, ni aquell que prohibeix sota cap pretexte perjudicar físicament i moral. I aquests articles amb la seva aplicació, que sembla ser que no es compliren les formes que calien en l’aplicació del 155, tampoc foren respectats, ni tinguts en compte. I per damunt de tot, una inconfesable manca de respecte a la democràcia. Els presos polítics n’és una. Penso honestament que la Constitució hauria de ser un argument fonamental a l’hora de defensar el dret a decidir. La veu popular és la gran força de la democràcia i essent pacífica cap llei la pot fer callar.