ESPANYA, OBRE ELS ULLS….!

Els grans canvis històrics sempre tenen en la seva base herois claravidents, víctimes de la política del moment. El gran canvi que es va produir a l’Europa romana va tenir per fil conductor un crucificat, Jesucrist. Dissortdament aquest canvi s’ha vist distorsionat per egoïsmes de persones que es creien déus, com succeeix en l’actualitat. Espanya, recorda que el crit de la reconquesta era “Santiago, cierra Espanya”, un apóstol del crucificat i morí també màrtir. En la teva terra, Espanya, els grans canvis porten el segell de la religió. Hi ha excepcions, és veritat, el cop d’estat franquista, però contra el cop d’estat també hi haguè un arquebisbe que li negà el dret de ser just el cop d’estat,, i l’arquebisbe morí desterrat. L’excepció confirma la regla. Espanya, mira al teu entorn i recorda noms cèlebres que caviaren el seu país i avui són admirats i la seva doctrina es seguida per molta gent, però no pel teu estat. Recorda Gandhi, defensor de la no violència i que la seva doctrina avui es norma en democràcia que morí assessinat; recorda a Nelson Mandela molts anys empressonat i que fou president del seu poble canviant-li la història i essent una potència política a l’Àfrica del sud; recorda a Luter King, defensor dels drets dels negres a Nord Amèrica i gràcies a la seva lluita un polític de raça negre ha estat president de la nació més poderosa del món. Recorda a Lluis M. Xirinacs, empressonat i perseguit per defensar els drets dels pobles i Catalunya li deu l’avenç cap el dret a decidir. Hi ha moviments en la història que són tractats de violents i han estat arguments de pau. Espanya, contempla com es comporta Catalunya davant l’ofensiva d’un estat quins presidents no saben ni volen dialogar, només ho fan amb la violència de les armes. Mariano Rajoy ho va djr molt, “no puedo i no quiero” Una contradicció democràtica que l’ha pagada cara amb la pèrdua de la presidència de l’estat. El sucessor de Rajoy en la presidència del seu partit està preparant la seva desgràcia amb un llenguatge prepotent i dictatorial amb una falta de respecte indecent als polítics empresonats que la història demostrarà la seva innocència i ell, que vol avalar la seva argumentació amb títol universitari que no té, es veurà obligat a passar per la vergonya d’una merescuda derrota política, perquè els presos catalans que segons ell són consultats pel president Sànchez són verdaders polítics com ho demostren patint la presó perquè han escoltat la veu del poble.

Que el Sr. Casado no en tingui cap dubte, Catalunya serà independent perquè és un poble lliure, com també ho són Galizia, Euskadi i si s’ho proposa també Andalusia, perquè Espanya és la unió de diferents pobles, que tenen el dret de ser nacions, i només la ceguesa d’una política centralista l’està portant cap a la bancarrota i a la pobresa. Contra aquesta política hi ha dues veus potents, Euskadi i Catalunya que amb la seva llibertat volen la llibertat de la resta d’Espanya, perquè a Espanya no hi ha llibertat i no n’hi ha perquè la gran majoria de la població està amenaçada per la pobresa cada dia més extensa. Espanya, escolta la veu dels teus pobles i escolta la veu de milions d’espanyols que demanen una vida millor i l’estat només s’ha preocupat que la gaudissin els bancs. Defensar la dignitat dels ciutadans és un deure i amenaçar de rebelió aquesta conducta és una prevaricació democràtica.