La immunitat del càrrec

Vivim en un món en el que és més important el càrrec que la persona com si la dignitat no fos una qualitat inherent a la raó de ser. Dissortadament la democràcia espanyola no s’allibera d’aquesta corrupció sinó que la fa seva com si d’una llei es tractès. El fet de ser President del Govern, ministre, polítics amb càrrecs, jutges, militars, policcies, guàrdia civils no és credibilitat de dignitat. És un tema que ja ve de lluny. Sóc un lector diari de la Bíblia i he llegit aquestes afirmacions del llibre Ecclesiàstic: a)”L’or ha corrumput molta gent, fins i tot ha desviat el cor d’algun rei”. (No us diu res?) b) No portis cap jutge davant el tribunal perquè els seus col·leges sentenciaran a favor d’ell” (No us recorda fets del segle XXI a l’estat espanyol?) c)”Un rei ignorant porta el poble a la ruïna; els governants intel·ligents fan prosperat la ciutat” (Tenim Espanya en bancarrota, no us diu res?) I si fem una ullada els comportaments viscuts a Catalunya amb motiu del procès trobarem massa fets denunciadors de la manca de dignitat humana de les forces de l’ordre públic, amb el greuge  que massa comportaments denunciaven complicitats del poder. Precisament llegia a les xarxes que dos guàrdia civils vestits de paisà es dedicaren a provocar a les 2 h. de la matinada a joves en un bar d’Alsasua. Però aquesta immunitat els hi va molt bé als presidents actuals del PP, de C’s i de Vox per provocar Catalunya amb una clara prevaricació per incompliment de la llei pervertint els fets tractrant-los de rebelió quan només una defensa de la veu del poble. La immunitat parlamenrària és la tapadora per poder desprestigiar el contrari sense que la justícia  hi hagi  d’intervenir. Però la immunitat del càrrec també ha estat norma a l’estat espanyol en les institucions de justícia quan una gran part dels jutges han protestat pels comportaments de la cúpula. Dissortadament molta culpa es trroba en alguns articles de la Constitució fàcilment manipulables com ho ha estat el 155 que és d’orígen fascista, com he llegit en alguns comentartis i n’estic convençut. És vergonyant en l’estat espanyol el poc respecte a les persones que pensen diferent emparant-se en la llei, quan la llei dóna la raó a les persones. A la pell de brau tenir un càrrec, de fet, és ser llei. Per que jo sóc policia, sóc llei, i puc colpejar i deixar cega a una persona; per què jo sóc president d’un partit, puc acusar de deliinqüents els independentistes quan ser-ho és un dret constitucional i reconegut per les lleis europees; perquè jo sóc president del govern puc empresonar polítics que dfefensen els drets naturals de la seva gent; perquè jo sóc ministre puc malgastar milions, que paguen els ciutadans, per enviar la policia a Catalunya per interceptar urnes, mitjà d’expressió reconegut per la Constitució. Quan el President Pedro Sànchez parla de reformar la Constitució crec que hauria de parlar de la pedagogía de la gent que les institucions publiques han d’estudiar, llegir i poar en pràctica. A la política li sobren immunitats, que són amagatalls de corrupció, i le manquen formació dels alts càrrecs bàsicament, no formació en el coneixement de la llei, que sí, sinò en el coneixement del que significa ser persona. Perquè es governa massa sovint en contra. Exemple, la pobresa cada dia més estesa en la ciutadania espanyola. Un pobre és una persona, sovint, molt és digna que un multimilionari. I la realitat de la política de la pell de brau no ho té en compte. La primera reforma més necessària és l’eliminació de totes les immunitats. Per què és escandalosa la corrupció de l’estat espanyol en el marc de les institucions. Mentre hi hagi un sense sostre la política serà injusta.