“No puedo i no quiero”

Crec que el Sr.Pablo Casado tè molt present aquesta frase i a qui la va repetir moltes vegades al compàs del famós NO, el Sr. Mariano Rajoy. Aquesta frase és la verdadera culpable de la relació actual entre Catalunya i l’Estat Espanyol. Però la naturalesa aprofita moments molt especials per enviar missatges. Suposo que amb la publicació de les sentències, el Sr. RAJOY deu estar molt satisfet perquè suposa donar la raó als seus no. Però pocs dies abans un esdeveniment molt dolorós el va obligar a reflexionar. No és casual que la mort del seu Pare, que al cel sia, coincidís amb la sentència publicada i agreugès la pèrdua de la presidència de l’estat. La presència de la mort sempre està molt aprop perquè reflexionem. I pregunto, aquesta coincidència no pot convertir-se en un avís que possihlement en un futur X sigui ell l’acusat i els acusadors els actuals empressonats pel seu famnós NO? Per què si s’haguèssin complert el preàmbul i alguns articles de la Constitució, la situació actual seria molt altra, gràcies al comportament democràtic que no ha existit. Per què la llei no fa la democràcia, la democràcia es dicta les lleis adients per la seva efectivitat. I potser la Constitució no és la que el model democràtic espanyol necessita. El preàmbul ens parla de garantir una convivència democràtica. Em podeu dir persones del PP on és la convivència democràtica a la pell de brau? Parla de consolidar un estat de dret. Un estat de dret respecta la veu de la gent, el respecta l’estat espanyol? Es compromet a “protegir TOTS ELS ESPANYOLS i ELS POBLES D’ESPANYA en l’exercici dels drets humans, la seva cultura i tradicions, llengües i institucions” La relació d’incompliments és tan llarga que necessitariem un llibre. El problema català n’és un exemple prou evident. Diu que promourà el progrès de la cultura i l’economia. Si no respecta la llengua catalana com protegirà la cultura. I de l’economia, no en parlem perquè Espanya està sobre el precipici del desastre econòmic. I preten amb tot establir una democràcia avançada quan Europa l’acusa d’estar a la cúa de la democràcia i no parlem de com s’incompleix el compromís de cooperació entre tots els pobles de la terra. En alguns enviant-hi matrial de guerra i no parlem de les morts en el Maditerrà per no ser acceptats. El preàmbul que és la filosofia de la legislació política esdevé una acusació molt propera a la prevaricació. En una democràcia moderna quan sorgeix un problema de convivència greu el primer pas és parlar-ne i respectar l’article 1, 2 que afirma la sobirania del poble espanyol. Tal vegada els catalans no són sobirans perquè no són espanyols. Aleshores per què són perseguits. Un incompliment molt greu perquè en democràcia el “no quiero” és una desobediència greu al model polític establert, que obliga a dialogar quan no hi ha consens i a consultar als ciutadanbs afectats pel problema. La Constitució és prou clara al respecte. Anem un xic més endavant. L’article 9,2 empra tres verbs molt significatius: a) PROMOURE les condicions perquè la igualtat i la llibertat siguin reals i efectives. REMOURE els obstacles que ho impedeixen i FACILITAR la participació de tots els ciutadans. Va complir aquest article el Sr. Rajoy? El No canviava l’esperit de la llei. Parem esment en el que diu l’article 14: “Els espanyols són iguals davant la llei, SENSE QUE PUGUI PREVALER cap discriminació per raó de NAIXENÇA, raça, sexe, reloigió, OPINIÓ        o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”. No hi calen comentaris perquè és prou evident la manipulació que se n’ha fet de l’article. I per acabar, per avui, l’article 15 que posa en evidència l’actuació de les forces d’ordre públic a Catalunya el dia 1 d’octubre de 2017. Llegim:”Tothom té dret a la vida i a la integritat física o moral, sense que, EN CAP CAS, ningú no pugui ser sotmés a tortura ni a penes i tractaments inhumans o degradans.” Penso que és prou clara la Constitució perquè amb els seus articles es pot acusar a les autoritats que enviaren i donarenn ordre a les forces d’ordre l’atac contra presones que amb el seu comportaments defensaven el seu dret d’OPINAR, i se’ls hi volia impedir i no em direu que perdre un ull per un tret de bola de goma no és un fet de tortura fisic i moral degradant. I no parlem de les votacions del 21 de desmbre que donaren la victòria als independentistes i empressonaren als guanyadors per tot compliment. I sincerament, l`’article 155 amb tots aquests incomplimnents era inaplicable, perquè cap article por anul·lar-ne un altre. Respectem la llei i respcetem la democràcia obeïnt la veu del poble sobirà.