CAMÍ DE SAVIESA

“Estimar la saviesa és estimar la vida, els qui de bon matí es lleven per cercar-la seran omplerts de joia”.

Viure amb dignitat és la norma de la humanitat i el desig de tots els humans. Però dissortadament, al segle XXI, aquest desig no es compleix. És una demostració de la manca de saviesa, no en els humans més humils, si no en els humans que se’n creuen de savis i són incapaços de reconèixer que els humils són més savis que no pas ells. Humiliar l’altre és no estimar la vida, no és actuar sàviament. La gran prova del cotó són els mils de milions de ciutadans que viuen en la indigència. I aquesta realitat és la demostració més evident de la manca de saviesa de la classe dirigent mundial. Qui estima la vida i no té cura de la vida de l’altre és un mentider i un falsificador de la verdadera saviesa. Per assolir-la, l’egoïsme és un mal pedagog. Ser savi suposa anar més enllà del coneixement, reclama la intel·ligència perquè el coneixement frucitifiqui en la vida de tota la humanitat. La capacitat intel·lectual pot desembocar en descobriments que poden ser molt vàlids per a la vida però per manca de saviesa no arriben a tothom. L’exemple està en la realitat d’indústries farmacèutiques que no fabriquen medicaments perquè la major part de la societat que els necessita no té diners per comprar-los. I aquest comportament és la negació de la saviesa, perquè no estima la vida dels més necessitats. Tota aquella indústria que no és un servei a la humanitat no actúa sàviament malgrat s’escudi en la seva manca de diners, perquè aquesta raó demostra la no recerca de com amb els diners que té pot ser útil. Si verdaderament fos sàvia, la intel·ligència de l’industrial i el seu equip trobarien el camí per donar bons fruits a la humanitat i els preocuparia ser verdaderament savis, no només tenir coneixements que no els porten al bon port de la dignitat de la humanitat. I en aquesta reflexió, mereixen una dura crítica els fabricants d’armes, quina única preocupació és salvaguardà el poder de les grans potències per ser mestresses del món i no pedagogues. Si verjtablement ho fossin buscarien sàviament el perquè de la seva presència en la convivència universal ja que la individualitat no té raó de ser si els seus objectius no són universals humanitàriament. Certament la indústria de la guerra necessita un reciclatge urgent per esdevenir indústria humana. L’humanisme social és el gran clam universal de la humanitat del segle XXI, clam reclamat pels missatges naturals. La saviesa clama desde la veu del poble que s’enfronta al poder del diner que es presenta com a savi. Però els seus fruits inhumans demostren que no ho és.

Pot assolir la saviesa el diner? Només si els seus controladors són capaços i desitgen la saviesa. I en aquest detall hi ha la solució que de moment té un horitzó extremament llunyà. Els diners que s’inverteixen en la convivència mundial són inversament proporcionals als resultats. Ho palesen les grans reunions mundials del poder tan monetàries, com polítiques, Davos i Comunitat Europea, que sempre una orientació unilateral desvirtúa la universalitat. I perquè? Senzillament perquè la dignitat del ser humà no representa la centralitat ni de la política, ni de l’economia, i permeteu-me ser agosarat, ni de la religió. Seixeu-me cloure aquest comentari amb un altre text del mateix llibre bíblic de l’encapçalament, per obtenir la saviesa. “Si ho vols, fill meu, seràs instruït, i si t’hi apliques, et sortiràs de tot. Si t’agrada d’escooltar, aprendràs; si estàs atent, et tornaràs savi. Afegeix-te a l’assemblea dels ancians, agafat’t a la seva saviesa. Escolta amb atenció tota paraula que ve de Déu, que no se t’escapi cap proverbi assenyat. Si veus un home intel·ligent, ves-lo a trobar de bon matí, que els teus peus desgastin la branca de casa seva, Medita els preceptes del Senyor, posa en pràctica els seus manaments sense parar. Ell mateiux donarà força al teu cor i t’oferirà la saviesa que desitges.” Amic i amiga que em llegiu, la vostra dignitat és la centralitat per entendre missatges que us arriben d’arreu. La dignitat de la persona és el camí de la saviesa.