La gran beneficiària del cosmos és la humanitat i cada
persona en ella mateixa n’és un exemple. L’existència d’un ésser humà està
configurada pels seus glops eròtics, fruit de la passió i del control de la
intel·ligència, pels grans de sorra que li fan agradable el seu passeig per la
platja i li recorden que ella també es terra, per les gotes d’aigua que li saonen
el cos i configuren el seu físic, per les carícies del vent que li fan viure
amb els seus signes la presència de la llei de l’amor i les guspires de llum
que vivifiquen la seva vida i la projecten al futur infinit. I no li falta l’espai
ideal per imprimir caràcter amb la
foscor del silenci nocturn que és quan els elements configuren la imatge que a
l’albada del nou dia viurà intensament l’objectiu de la seva realitat en el
temps. L’ésser humà, que és llum, aigua, vent, terra i passió, microcosmos del
gran univers, se sent aspirant d’un futur fora del temps i de l’espai on la
seva imatge deixa de ser matèria i esdevè esperit alimentat per l’amor infinit.
Hi intueixo la grandesa dels homes i les dones que en la seva petitesa
metaforitzada en una guspira de llum, una gota d’aigua, un gra de sorra, una
carícia de l’aire i per un glop de passió, gaudeix de la gran transformació de
la mort que li diu adèu a la matèria del cosmos i dóna la benvinguda a
l’espiritualitat de l’eternitat. Les petites referències són profecies del
futur perquè elles en cada conjunt formen unitats immenses com el cel blau, els
mars i oceans, els astres i les estrelles i els milions de ciutadans de la
humanitat. Cada col·lectivitat profetitza l’objectiu de procès en el seu
progrès que no és altre que la conversió a una altre identitat que no es valora
en el temps sinò en el no temps, l’eternitat. I aquests procès de progrès, les
petites unitats ens el fan viure amb tempestes d’aigua, amb moviments de
terres, amb canvis climàtics, amb canvis de llum i sobre tot amb grans
diferències de les vivències de l’amor. Sense aquest procès no seria possible
assolir l’objectiu per una raó molt senzilla perquè el factor principal que és
l’ésser humà és lliure i en la seva realització pot cometre errades i assolir veritats.
En els tractaments de les errades i dels encerts s’avalúa la qualitat del
procès de l’esxistència. La imatge de microcosmos que palesa cada persona
humana ens pot fer entendre el perquè de la seva existència i la importància
d’un ésser lliure en la globalitat cósmica. Un ésser tan petit i el darrer en
la seva apariciò en la formació del cosmos esdevè el de projecció més infinita.
Un verdader misteri de la natura que ens obliga a reflexionar, a pensar per
poder entendre el perquè de la llibertat i la seva grandesa. L’ésser lliure,
l’unic amb objectiu d’e futur infinit. La pregunta no es fa esperar, per què la
humanitat amb les seves diferències tan contràries i contradictòries, amb
valors i quallitats de justícia i veritat i amb accions d’injustícia i mentida
pot assolir l’objectiu de la perfecció total? El misteri que cada persona ha
d’entendre en la seva veritat, la seva justícia i solidaritat. És la raó de ser
intel·ligent i passional i el perquè les seves accions són meritòries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada