El concepte global d’una convivència humana en pau parteix d’una
filosofia de relacions humanes de les diferències reivindicant la igualtat de
la diferència més important que marquen els sexes. És alarmant que una diferència,
que té en l’amor el nexe de la pau, esdevingui en la realitat la culpable d’unes
relacions humanes criminals, relacions en que les dones sempre són les més
damnificades. És la gran injustícia social i, sense por d’equivocar-me, afirmo
que és una de les principals culpable del desordre social mundial existent
també en el segle XXI. El tracte que rep la dona és l’incompliment d’aquella
realitat bíblica, que ens diu que la dona i l’home són imatge de Déu i aquesta
imatge s’ha desnaturalitzat perquè l’home s’arroga el ser ell el déu amb dret a
esclavitzar la dona. Des de la meva humil visió de la història penso que la
dona ha estat apartada dels seus drets d’igualtat en la diferència i
menystinguda en la seva capacitat. Però malgrat sentir-se arraconada ha fet
servir la seva intel·ligència per desde la seva posició d’esclava esdevenir, de
fet, reina amb solucions històriques, inmpedint la desaparició de pobles. I
desde la seva injusta violació de la seva indentitat molt sovint l’home s’ha
vist en la vergonya de la seva ineptitud a l’hora de solucionar problemes. Un
exemple, encara que sigui humil però és ferm, l’actuació, a la pell de brau, de
l’”Agustina de Aragón” i en un altre sentit la manera d’actuar de Santa Teresa
de Jesús. Dones d’una força humana femenina superior en aquells moments a la
viril. I malgrat tot, als homes es hi és molt difícil acceptar aquesta
protagonisme. És veritat que en el món feminista no tot són flors i violes, com
per exemple certes manifestacions de la dona que ocupa el càrrec més important
del Fons Monitari Internacional quan afirma que els jubilats viuen massa anys i
són un risc per l’economia. Però indepentment dels càrrecs, la violència de
gènere és avui una xacra criminal en la que hi estant embolicades autoritats
polítiques, judicials, econòmiques, religioses i culturals. I alló, que és
pitjor, el descrèdit que la justícia espanyola s’ha guanyat davant la societat
en les seves sentències estil La Manada. El dia internacional contra la violència
de gènere demana un reciclatge urgent de la filosofia de les relacions humanes,
reciclatge que exigeix una legislació creïble en el respecte i defensa dels
drets humans, i estic convençut que el reciclatge més exigent i necessari rau
en el concepte de l’amor. L’amor és passió, és veritat, però també
intel·ligència. L’amor més passional és l’erotisme, però l’erotisme és l’amor
físic amb projeccíó psíquica transcendent. Necessitem un model de convivència
en que l’amor sigui el màxim manament. És la gran lliçó evangélica, on hi ha
amor no és necessària la llei. No és aquesta la ideologia de les lleis fetes
pels humans. Que en el segle XXI la violència de gènere sigui un valor, no de
nom pero sí de fet, denuncia una societat malalta. I els metges per guartir-la
no són només els homes, les dones hi són encara més necessàries, i no ho
esdevindran mentre l’amor es manipula amb suposats drets passionals. Que la
celebració d’aquest dia mundial sigui un pas important en la creació d’un
autèntica consciència d’una verdadera convivència dona-home en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada