Mort sobtada

El fiscal d’Extremadura, Amelio Blanco, ha vinculat la mort del fiscal superior català, José M. Romero de Tejada amb l’independisme català. L’advocat José M.Fuster amic del fiscal traspassat ha afirmat,”l’estrès passa factura”. Però la realitat que són tres les morts relacionades amb el procès català fa pensar. A la del fiscal superior de Catalunya, si han d’afegir la del fiscal general de l’estat, José Manuel Maza i la del jutge Juan A. Ramírez Sunyer. Tots tres relacionats i implicats en la judicialització del procès català. I al respecte, l’espesa del jutge Llarena ha confessat que eel  sseu espós està molt estressat. Seria una resposta indigna negar la incidència de les emocions repercutint seriosament en les persones que per activa o passiva es veuen afectades per problemes greus com és el de Catalunya.

No dirè que el portar judicialment el procès afectès la salut de les tres perssones traspassades, que desde la meva convicció cristiana els hi desitjo una pau eterna. Però cal ser molt curós a l’hora de fer afirmacions,  perquè segurament, i diria que sí, el procès hi ha tingut molt a veure en el seu traspàs i cal tenir present que també els pot haver afectat el remordiment d’haver-se equivocat en les seves valoracions i no haver estat prou justos. De motius en tenien i no pocs, començant pels comentaris difamatoris escampats per jutges a travès de xarxes. Personalment desitjo descartar aquest darrer motiu. Però la por o el remordiment d’haver-se equivocat o deixat portar per la visió política del 155 desprès d’haver d’acceptar el rebuig de quatre estats d’Europa i el de molts jutges del país, crec sincerament que sí se sentien afectats i molt. L’afectació per sentir-se culpable en el tractament del procès podrueix una presió física i psíquica molt forta i molt més si algun d’ells estava afectat per una malaltia avançada.

El remordiment és una causa personal que empitjora molt quan l’actuació judicial està massa imposada per la política, com sí és el cas del procès català. Personalment, si fos jutge, no acceptaria portar aquest cas per més avantatges que em presentès el poder. I la presió del poder polític i també de la cúpula judicial que camina de la mà de la política és una causa a tenir en compte. I si li afegim, si era el cas, un sentiment cristià de la vida, el problema s’agreuge i el remordiment esdevé més insistent. No m’agrada acusar ningú, cap de nosaltres coneix el dia del seu traspàs, però la mort no és un caprici, és el final d’un procès vital. La història dictarà la seva sentència. El procès actuarà de jutge i penso que no els hi serà favorable. Com a cristià els hi desitjo que religiosament els en sigui.