La maquinària de l’estat ha de ser intel·ligent i obrir els ulls a l’hora de valorar les votacions catalanes. El vot independentista ha desafiat la por i reforçat l’esperança. La victòria de l’independentisme en vots i diputats en una democràcia és llei que demana respecte a la llibertat i obrar d’acord amb l’opinió del col·lectiu majoritari. Actuar-hi en contra és no entendre la natura, ni acceptar el procés de la història. Els grans moviments sempre els han provocat grups minoritaris i molts d’ells de pensadors de futur. La filosofia política de convivència no la desenvolupen els polítics sinó persones intel·ligents i racionals que pensen en clau de futur. Les votacions catalanes del 14 F. del 2021 són el pensament de futur d’una minoria en l’estat espanyol que és majoria en el col·lectiu de convivència. La veu dels pobles d’un estat són missatges de futur. Quin paper hi ha de jugar la llei de l’estat que les domina? El primer pas entendre el missatge. És el rigor democràtic que no es pot marginar. I l’estat espanyol el margina. Com serà el diàleg que l’estat s’ha compromès amb Catalunya? El comportament en la campanya electoral catalana ho deixava intuir prou clarament. La candidatura d’un ministre presentant-se a les eleccions fou una clara maniobra d’estat. Una maniobra amb un resultat aparent d’èxit però superada pel gruix independentista. El segon pas, el que es realitza post eleccions, té un lema, “el socialisme ha arribat pel canvi”, una expressió desacreditant els resultats. Les votacions no elegeixen president, manifesten model de convivència i el model guanyador ha estat independència. Si el socialisme és coherent ha d’entendre que el canvi no és ell, és un altre que li demana el seu reconeixement democràtic. El pas que cal donar és responsabilitat del Parlament de Catalunya. I el Parlament ha rebut el missatge del vot majoritari. Per conseqüent són els partits independentistes que han de demostrar la veritat de la seva democràcia no desacreditant als votants. L’independentisme ha demostrat la seva veritat davant la jugada de l’estat i els problemes de la pandèmia. La veu independentista del poble, malgrat la davallada de votants, s’ha mantingut fidel i coherent. Aquesta mateixa fidelitat han de palesar els partits posant per davant de tot Catalunya i les lluites entre ells han de ser posteriors a la victòria del vot. Primer Catalunya, després, si cal, barallar-se per governar, però seria millor dialogar per arribar a un consens. Espero que els partits independentistes del Parlament de Catalunya siguin coherents, i obertament demòcrates. Primer democràcia perquè sense democràcia la independència esdevindria una dictadura inacceptable. El missatge del 14 F del febrer 2021 és molt clar i alliçonador. La independència és llibertat. Les persones que som independentistes gaudim de la mateixa que les que no ho són. De moment el panorama fa entendre que els no independentistes no estan per la democràcia.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada