QUAN EL PODER MANIPULA LA DIGNITAT PERSONAL

 

La història de cada dia ens alliçona sobre les manipulacions que pateix la ciutadania en la seva dignitat. La llibertat és la llei no és el mateix que la llibertat és llei. La llei no crea la llibertat. La llibertat exigeix la llei per la seva expressió. I sovint la llei esdevé negació de llibertat. Llibertat no és garantia de veritat. Garanteix l’opinió per arribar a la seva veritat. I dissortadament a l’hora de fer justícia massa sovint no es té en compte. L’exercici de la llibertat és l’inici d’un procés. Els fruits del procés definiran la seva credibilitat. I a partir de la credibilitat, la justícia dicta sentència. La justícia de la veu popular o la justícia institucional. I massa sovint les dues justícies no concorden. En aquesta circumstància qui ha de tenir la paraula és la democràcia. Arribat aquest moment dues veus entren en contradicció la veu del poder i la veu del poble. Quina hauria de ser la solució? Que la veu del poder escoltés la del poble i dialogués. I és aquí quan es pot produir la rebel·lió. Rebel·lió que la Declaració Universal dels Drets Humans justifica. Perquè es pot arribar fins aquí? Senzillament per una manipulació de la llibertat. Si parem esment en el psíquic de l’ésser humà, la intel·ligència i la racionalitat no hi son per fer bonic sinó per fer brillar la veritat. Estudiant i raonant els resultats de l’acte de llibertat arribarem a la conclusió de si enriqueixen o empobreixen la dignitat. Quan aquesta valoració es porta a terme amb l’argument de la llei recolzada en la força armada es dona entrada a la injustícia com a veritat. Dissortadament és el sistema de la democràcia disfressada de dictadura. I els pobles d’Espanya en pateixen les conseqüències, no només Catalunya, que és el poble més perjudicat i perseguit. Les manifestacions per la llibertat del cantant Hasél dibuixen una justícia que ignora la veu del poble. En una democràcia que és més greu la lletra d’una cançó que un enriquiment il·legal, la justícia perd credibilitat amb el greuge que incompleix la legislació der la Unió Europea de la que forma part. I tot comença per una mala interpretació de la llei com es dedueix d’aquesta declaració de la vicepresidenta del govern en relació al dret de referèndum que reclama Catalunya, diu: “És igual el percentatge que hi hagi (es refereix a la votació del 14 f,) perquè al nostre país (es refereix a Espanya), el referèndum no és constitucional i no és legal”. Aquest text palesa la pobresa democràtica de les persones en el poder. I tot per la manipulació de la paraula llibertat.