L’ABRAÇADA DE CUIXART A ICETA, UNA ABRAÇADA HUMANA

 

Estem acostumats que les abraçades són un signe de coincidència de criteris interessats però oblidem que algunes abraçades són reconeixement de igualtat. Per naturalesa tots els humans neixen iguals i les diferències es deuen al funcionament dels seus òrgans, membres i capacitats. Els braços de la mateixa manera que poden manifestar amistat amb una abraçada, poden demostrar odi amb una empenta. Tot depèn de la saviesa en l’exercici de la llibertat. Cuixart amb la seva abraçada a Iceta no manifestava acords amb la política del socialista sinó reconeixement de la seva llibertat que mitjançant l’amistat és possible el diàleg i assolir una entesa. Iceta acollir l’abraçada de qui afirmava “ho tornarem a fer” i Cuixart manifestà la confiança en el podem seure i parlar. Iceta no vol sentir parlar d’independència i Cuixart està convençut que en la democràcia cal trobar-hi la solució. Pensaven els dos protagonistes en la mateixa filosofia de la igualtat humana? Segurament que no. Però penso que els dos confien en la democràcia i aquesta és una base sòlida que exigeix la paraula racional intel·ligent. Només la mancança d’intel·ligència o de voluntat palesa la intensitat democràtica. Amb aquesta abraçada, Cuixart desqualifica el no penediment en que es recolza la justícia de l’estat. Ningú, ni cap llei, pot obligar a la renúncia d’una idea i menys quan és de progrés o de recuperació d’uns drets. I Cuixart està en aquesta línia. Un demòcrata no s’oposarà mai a una consulta popular de convivència, que en democràcia és un referèndum. Aquesta convicció implica que un independentista acceptarà un referèndum contrari al seu pensament, que continuarà defensant-lo perquè el procés de la història és canviant, canvi que acostuma a exigir el progrés. Renunciarà Iceta a ser demòcrata. Els vents del seu partit tenen la paraula, però un heroi de la independència li ha donat una lliçó de democràcia basada en el respecte humà, respecte absent dissortadament de la política del segle XXI. La meva esperança es fonamenta en l’existència de persones com Jordi Cuixart. El seu sacrifici i la seva filosofia són futur de convivència pacífica.