SER PERSEGUIDOR, NORMA DE SER PODERÓS

 

Entre el bé i el mal ha esdevingut a tot el llarg de la història la consagració de la norma política que la millor manera d’assolir poder és perseguir els innocents indefensos. No és cap descobriment progressista, tot el contrari és l’arrelament d’una convicció de que tot és lícit inclosa la facultat de matar. I al segle XXI es continua matant amb la mateixa filosofia de Caín matant el seu germà. Els avenços científics i filosòfics amb finalitats de progrés humà han estat manipulats convertint el progrés humà en l’enemic de la filosofia del poder polític. L’autoritat política al segle XXI ha assolit la categoria de veritat absoluta que per defensar-la esdevé lícita la guerra occint milions d’innocents. La licitud d’aquesta filosofia es veu confirmada per la cursa d’armaments entre les grans potències. Posar en perill tota la humanitat no és argument d’humanisme, tot el contrari, és legalitat. I la humanitat, al segle XXI superat el segle de la llum i immersa en el procés de la tecnologia, no respecta  la vida quan un mandatari corre el risc de perdre el poder. A la pell de brau aquesta filosofia de la defensa del poder polític ha assolit fer creure a la ciutadania que el pensament de llibertat sigui delicte mereixedor de presó, fins el punt, que malgrat s’esforcin en fer creure el contrari, política i justícia són una mateixa autoritat. A les presons del mon s’hi podreixen vides de pensadors d’un futur de progrés. Que és el progrés per a la política, escolanet del gran capital. Existeix un àngel que ha fet la corresponent denúncia: la covid-19. Encara que sembli una contradicció, el poder d’aquesta denúncia és la mort. Morir abans d’hora sense complir el programa de l’existència perquè el poder ha condemnat a mort a la humanitat. Aquest és el missatge de la covid-19. La lluita contra la covid-19 està demostrant arreu del món la hipocresia de la política i els seus col·laboradors en el seus esforços en la defensa de la vida. Hipocresia que posa en evidència que la pitjor pandèmia contra la humanitat és el contuberni entre política, justícia i economia. És una hipocresia palesada en la cursa de les vacunes. Dissortadament aquesta cursa denuncia filosofies de poder entre les potències en lluita. No poso en dubte l’efectivitat sanitària de les vacunes. Poso en dubte el desig de col·laboració enfrontat a la voluntat de poder. En el fons és la continuïtat de la política de les grans potències dels inicis de la història en la que els reis es consideraven déus. I el greu problema de la modernitat no rau en el fet de que es proclamin déus sinó en el fet de negar la seva existència esdevenint els polítics el poder. Perseguir Déu en la història és norma que porta al poder. “Pels seus fruits els coneixereu”, afirma l’evangeli que personalment crec i defenso que és la verdadera constitució de la humanitat. La filosofia política de les nacions del món em demostra la necessitat d’una autoritat no humana superior que en el seu dia faci justícia.