LA POLÍTICA JUGA AMB LA DIGNITAT DE LES PERSONES

 

El joc de la vida no ha gaudit al llarg de la història l’arbitratge de la veritat de la victòria. El desenvolupament de les jugades complica el bon joc i el que hauria de ser una relació de respecte es converteix en una relació d’enfrontaments. I la història oblida la transcendència. Jugar és resposta de llibertat. Però quin és el reglament del joc de la història? Les diferències en les persones i en els pobles demanen reglaments iguals en el fons i adaptats en les formes. Pau, justícia i amor son els efectes. Igualtat i diferència exigeixen intel·ligència, pensament i racionalitat. El pensament el crea la intel·ligència i el formula la racionalitat. La capacitat intel·lectual i racional de les diferents persones arriba al pensament de la pau des de visions d’acord amb els colors de la imatge. Dibuixar la pau global a partir de les imatges que la intueixen és un treball d’artistes de la humanitat. I l’art del color gaudeix d’innombrables expressions. La forma de treballar els colors de les persones artistes exigeix no un mural si no una exposició, responsable del plaer dels visitants. Arribar a la comprensió de la bondat cromàtica en el conjunt aportada per cada obra produeix satisfacció i benestar. En la política qui ha de sentir-se satisfet i gaudir del benestar és el ciutadà i els creadors del model, els polítics. Dissortadament la creativitat política mena la humanitat vers la discòrdia i el malestar. Simplement perquè els colors que prefereixen els polítics no son els que amassa el poble. I crear la imatge de la humanitat oblidant la realitat de les persones significa no entendre el programa de la natura redactat i pensat per una autoritat creadora de la  humanitat i del cosmos. La humanitat és el subjecte còsmic intel·ligent i racional que ha rebut el deure de col·laborar en el seu desenvolupament en el transcurs del temps. No tots els éssers humans tenen la mateixa responsabilitat en el conjunt humà però tots tenen el deure de respectar els seus iguals i els diferents components de la natura. I és en aquesta responsabilitat on els humans dominats per egoismes personals de superioritat han divinitzat el seu jo condemnant-se mútuament perquè son finits, subjectes creats i limitats en les seves accions. I el primer error, base de tots els altres, ha estat no respectar-se. I ha sorgit el gran problema. Les lleis humanes no respecten la llibertat, castiguen el pensament creatiu contrari al poder i han donat entrada del crim en l’ordre social. Només cal una ullada a la història del segle XXI. Quina és la relació entre les nacions? Quina és la imatge de la humanitat? Com respon la natura al comportament humà vers ella? I tot comença no respectant a l’altre, tractat com un germà desnaturalitzat. En el fons del fons l’egoisme del poder humà.