LA GUERRA TRAICIÓ DE LA LLIBERTAT

 

La llibertat és inherent al fet de ser persona. Sense llibertat la persona esdevé ésser irracional del regne animal. La declaració d’una guerra és una gravíssima traïció de la història. Matar és el fenomen traïdor. Les morts d’una guerra neguen el perquè la vida i la mort són germanes. Quan en el paradís terrenal la humanitat es va proclamar déu tancà la porta directa al paradís celestial. La clau de tornar a obrir la porta fou la mort. Morir és el perquè el gènere humà pot recuperà l’eternitat. I és la llibertat, essència de l’ésser humà, que fa possible la decisió. Com actua? Escollint entre dues versions, verdader o fals. Els poders del món manipulen les dues paraules fonamentals en la realitat humana, llibertat i mort. Els poders humans argumenten la convivència amb la justícia de la llei imposant el seu compliment amb la força de la seva autoritat que és   limitada. Quan un tribunal dicta pena de mort es basa en una decisió que per humana no és absoluta per tant les probabilitats d’injustícia són previsibles. I el condemnat és executat. Però malauradament la mort té moltes cares i moltes raons. Una altra raó son les guerres amb la pretesa defensa de la pau. I les morts superen els milions. Hi sovinteja molt la venjança amb l’odi com argument defensant la llei és la meva opinió. Una altra forma de presentar-se és la imprudència com es demostra amb accidents de cotxes i de muntanya. No hi manca el suïcidi argumentant ser amo de la pròpia vida. Però el suïcidi pot ser un oferiment a Déu per raons humanes i religioses. Una d’elles pot ser per defensar la pròpia dignitat davant d’acusació injusta i buscada. Per exemple el del meu pare que en la trobada d’una persona morta els que l’acompanyaven li van fer tocar la manta que l’abrigava i tot seguir va sentir que ja tenien les proves. Davant d’una  vida impossible escrigué una butlleta amb la inscripció “que Déu em perdoni”. Dissortadament la mort està a l’ordre del dia amb milions de morts sense respectar els infants sacrificats a milers. La filosofia de la política no respecta la llibertat, reguladora de la vida digna, demostrant la seva impotència amb la presència de les múltiples guerres. I en el fons del fons el culpable és el diner qui de veritat s’ha alçat amb el poder. La llibertat de la política nega el dret a la vida.