LA LLIBERTAT QUE M’HA DONAT DÉU

Ser lliure defineix les limitacions dels éssers humans per un dret que defineix la realitat humana. Un dret a equivocar-se. Es la nuesa que avergonyí  els primers humans expulsats del Jardí Terrenal. Nuesa que a la vegada pressentia la mort. Nuesa en el pensar i futur de morir, pensaments d’un existir que Déu farà presents en els dies de vida. Al cervell humà li serà difícil el raonament. Sortosament l’ésser fou guarnit amb la vestit del raonament. I el raonament descobrí la llei de la mort. La mort, germana de la vida, ensenyà als humans a pensar i recobrar l’esperança del jardí que havia perdut. L’ésser humà amb la llibertat que el defineix amb dret a equivocar-se es va creure que gaudia de poders que no li pertanyien i aquest raonament fou la causa de la mort. Sortosament Déu respecta i amb la mort la possibilitat d’entrar en el paradís celestial. Sense el pecat, l’entrada al cel, hauria estat senzillament un traspàs d’existència, d’humana a celestial. Però la desobediència sense perdó ho havia fet impossible. Sortosament Déu, que estima de veritat les seves obres, i l’ésser humà era l’obra preferida de la creació, amb l’encarnació, vida i mort en la creu del seu Fill, va fer possible la salvació eterna. Clavat a la creu amb les darreres paraules de Pare perdona’ls perquè no saben el que fan obria a la humanitat les portes de l’eternitat. Hem estat creats lliures, podem escollir el nostre futur, per que a la part que som lliures també som intel·ligents per poder adonar-nos de si les nostres obres son meritòries. Amb la llibertat, que defineix el grau de dignitat de les paraules, podem demanar perdó perquè l’objectiu de la intel·ligència és distingir el be del mal. Dissortadament massa persones fan de la seva llibertat el poder de creure que són déus disposant de la vida dels seus iguals que acusen d’inferiors. Són aquells humans que amb la categoria que configuren la convivència es pensen tan superiors que gaudeixen de la facultat de disposar de la mort per assegurar la pau i el que fan és declarar la guerra amb l’argument que la mort és l’arma més segura. La imatge del món del nostre segle és una clara demostració de la manipulació de la llibertat, i la mort manipulada, la gran senyora injusta de la història. Però no perdem l’esperança, persones que creuen en Déu, ens demostren cada dia com la llibertat també ens ensenya a estimar a Déu sobre totes les coses i al pròxim com a nosaltres.