Diferents
opinions en la filosofia de la
paraula llibertat poden desvirtuar el curs de la història. L’ésser humà sense
llibertat deixa de ser persona. Malauradament és la paraula més manipulada de
l’ordre natural de la convivència humana. Privar de la llibertat significa
desarticular tot l’ordre jurídic. No és possible conviure sense ser lliure. La
justícia no obliga la llibertat, la llibertat li exigeix la seva col·laboració.
Dissortadament es pot ser lliure i a la vegada injust. Perquè la llibertat és
una qualitat humana intrínseca però opinable, com és la dignitat humana. No
oblidem que l’ésser humà és en ell mateix un text filosòfic. Tots els òrgans i
membres del cos humà al servei de la seva intel·ligència poden demostrar-nos
amb les seves obediències la duplicitat ideològica en les accions. La llibertat
d’acord amb la consciència de cada individu pot variar de la lloança a la
reprovació. És un realitat demostrable al llarg de la història i en la vida de
cada persona. Totes les persones pensen però algunes es distingeixen perquè se
les qualifica pensadores, és a dir, filòsofes. El llibre del Gènesi bíblic ens
recorda les paraules dirigides pel creador a l’home i la dona: “sigueu fecunds
i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar,
els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra”. La
natura tota fou posada a disposició de la humanitat. Una gran lliçó que
obligava als humans a ser savis en la seva llibertat d’acció. No és podia dir
amb més claredat que la llibertat està al servei de Déu. Si ens disposem a ser
savis hem d’entendre que la llibertat serà el nostre jutge. Li exigeix a la
intel·ligència demostrar quan les decisions lliures estan al servei de la
veritat. La llibertat soluciona quan està al servei de la veritat, fer el
contrari és provocar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada