EL “NO” GREC UN MISSATGE HISTÒRIC

Des de la meva concepció de la vida i de la història el “NO” de les votacions gregues del diumenge dia 5 de juliol de 2015  ha estat una alenada d’aire fresc i d’esperança sobre la urgència d’un canvi radical en la política mundial, si de veritat el model preferit és la democràcia. El “NO” grec és una autèntica rebel·lió contra la política econòmica europea en la que la centralitat de la història rau en el diner i no en les persones. És curiós que Christine Lagarde, FMI, segons les xarxes, hagi fet seva la següent declaració: “ Els ancians viuen massa i són un risc per a l’economia global. Tenim que fer alguna cosa i JA”. A què sonen aquestes paraules en relació amb la filosofia de la vida i els drets de les persones? Perdoneu, són molt greus, i en el fons són una declaració de mort per a quan les persones arriben a una certa edat. I aquesta filosofia defensada des de els amos del diner el Fonts Monetari Internacional. I tot fa pensar que també és l’actual filosofia dels actuals dirigents d’Europa. El “NO” grec és l’afirmació d’una verdadera filosofia de la vida. El dret a les persones a ser elles mentre la naturalesa, no la política i l’economia, els hi conservi la vida. És veritat que la rebel·lió grega no atempta contra la riquesa, acusa de la manipulació que se’n fa. I és precisament aquesta manipulació que ara comença a témer per la seva subsistència. Per què hi ha veus polítiques d’Europa que estan contentes del resultat del referèndum grec. La gosadia del poble grec, que cal aplaudir, ha posat en evidència que el model econòmic del vell continent no és democràtic. La sotragada ha estat forta i Espanya se’n sent afectada i es mou. La situació de risc té més d’una lectura. La més urgent satisfet els drets a una vida digna de tothom i aquesta lectura és una espasa de Democles sobre els caps dels governants. Una altra com cal enfocar l’economia europea? No pot estar només al servei d’una minoria. És la demostració d’una democràcia irracional i filosòficament i social contradictòria. Tercer punt, és imprescindible que el diner sigui un servidor de les persones, no les persones servidores del diner. El “NO” grec i les manifestacions populars arreu d’Europa i del món reclamen  una economia al servei de les persones. Aquest “NO” exigeix una filosofia nova sobre la dignitat de les persones i esborrar de la història aquella dita de “tanto vales, tanto tienes”.I aquesta filosofia té un mestre: la veu popular. El problema dels dirigents europeus rau en la problemàtica plantejada pel poble grec, que no està sol, de com harmonitzar la democràcia amb els problemes socials. El diner n’és un i  molt important per quan afecta la subsistència. Es necessita un canvi de mentalitat en relació amb la riquesa. La filosofia d’aquest canvi existeix, és mil·lenària, però es menys prea. Em refereixo a l’evangeli. Però també han existit mestres molt importants. La filosofia comunista d’Engels i  Karl Marx era un pas important, però la política absolutista de Stalin, al fer-la suposadament seva, la va manipular. Un treball de les esquerres potser hauria de parar-hi esment i no tenir por de comparar-la amb l’evangeli en que hi ha molts punts en comú. Benvinguda sigui la revolta del referèndum grec amb tota la problemàtica perquè si el poble no es rendeix la veu cada dia serà més forta i el canvi arribarà. La veu del poble ha donat autoritat als seus polítics. Cal que aquesta veu s’estengui a tot Europa i el model democràtic no es pugui manipular.