No busquem
culpables únics, ho som tots, també els unionistes encara que sembli
inversemblant. La CUP no és la única responsable d’ haver-se encallat el
procés, que no aturat. També ho és Junts pel sí i la resta de partits catalans.
I ho són per no respectar el joc democràtic en les formes més que no pas en el
fons. El diàleg és democràtic quan es presenten idees, arguments. Hi sobren les
postures descaradament contràries a la idea independència. En el procés de la
CUP hi tinc un dubte de manipulació descarada. No és cap secret que els governs
quan volen desestabilitzar el contrari, emprin la tècnica de la infiltració. No
puc entendre de cap de les maneres com la CUP s’ha girat d’esquena a la
independència per culpa d’un nom. No és cap secret la traça de la manipulació
en la política espanyola mitjançant els infiltrats. M’ho fa pensar el famós
empat de vots, que sense una hàbil manipulació matemàticament és impossible.
Tots els simpatitzants de la CUP ho eren de veritat? Amagar-se en un col·lectiu
de més de 3000 persones no és massa difícil per a un especialista. I el
resultat de la CUP era l’alè que des d’el centre de la política espanyola es
desitjava. Estic segur que li va donar un cop de mà. M’ho fa pensar també la
dimissió del Sr. Baños, perquè de les seves intervencions sempre vaig deduir-ne
el vot favorable a Artur Mas. Que en aquest procés s’hi infiltraren moviments
antidemocràtics no en dubto gens. Però si em de culpabilitzar, la CUP no és ni
de bon tros la única responsable. Junts pel sí, també en tenen i molta de
responsabilitat. Possiblement que patits els resultats, les raons es veuen més
clares. Opino que la formació de Junts pel Sí va ser un error polític,
independentment de les bones intencions que possibilitaren la seva formació.
Estic convençut que la presentació de CDC, ERC, CUP, cadascú amb el seu cap de
llista i els seus representats haurien assolit una suma més significativa del
vot independentista i a l’hora de la veritat de formar govern no hauria existit
cap problema personal. Per altra banda penso que va ser un error que Junts pel
sí, presentés un cap de llista que optava a la presidència de la Generalitat,
essent el número quatre l’aspirant. Un joc el del Junts pel Sí, que les hi va
fer més mal que bé. Els resultats ho diuen. Què faran en les eleccions del més
de març, si aquesta setmana no s’arriba a cap acord?. L’empenta de Podemos i
Barcelona en comú és molt potent i només una societat amb un vot clarament
independentista pot decantar definitivament la votació cap a la independència,
amb una invitació seriosa a afegir-se al club. Ni podemos, ni Barcelona en
comú, seran un obstacle si la societat catalana es declara netament
independentista. CDC, ERC, CUP no són les úniques opcions per a la
independència, Democràcia per Catalunya, escindida d’UDC, i Mes, escindits del
PSC i penso que algun altre partit d’esquerres o de dretes, també
independentistes esgarraparan vots, que amb generositat i intel·ligència
política han de coordinar-se i pensar en l’objectiu principal, la independència
de Catalunya. Penseo que la Constitució espanyola no és tan enemic com ens
volen fer creure. Amb ella a la mà podem de defensar la llibertat d’expressió i
el dret a portar-la a terme. Constitucionalment, crec, és possible. El més de
març Catalunya ha d’entrar en el mapa dels estats europeus independents. I si
el poble ho vol, serà una realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada