Els polítics no són els reis.

He llegit un comentari d’Antonio Baños que deia: hem de trobar la manera de tornar a engrescar la gent. Una bona intenció de polític però no és aquesta la funció a complir. Engrescar no vol dir que la gent estigui contenta. Engrescar suposa que la gent està contenta perquè els polítics han complert el mandat de la gent. La gent de la política a casa nostra ha de canviar el xip, no acontentar sinó fer contenta perquè obeeixen. El mandat de la majoria de catalans era prou clar i cap formació política ha estat capaç de complir, ni els independentistes, ni els unionistes perquè si aquests es diuen demòcrates han de complir la voluntat de la majoria i no només no l’han complerta, sinó que han negat que existís i això encara és més greu perquè és contrari a la praxis comuna de l’estat espanyol i apurant també de la Constitució. Els polítics no són el reis, són els receptors de la carta dels ciutadans i si són demòcrates han d’acceptar i complir el desig de la majoria i a Catalunya, fins avui, cap partit ho ha fet, ni Junts pel Si, ni la CUP i per descomptat els altres. Es pot acceptar que la carta demana molt i existeixen molts problemes per complir-la. Però el problema és més greu perquè els  que genera la carta no són pas més difícils dels incompliments reals de la llei contra el poble. La pobresa generada per una mala distribució política dels diners que aporta la gent. I aquest és un problema que hipòcritament s’exhibeix com a bandera per no acceptar la carta de la llibertat de Catalunya. Però no només s’exhibeix sinó que es llegeix amb ulls desenfocats i s’empobreix encara més la societat catalana. I els catalans han escrit una carta al reis molt clara, volen la seva independència per crear una societat millor i per col·laborar en el benestar de les altres, l’espanyola inclosa. I aquest apunt darrer la política espanyola no l’entén perquè no el llegeix i no el vol llegir. L’estat espanyol vol ser el rei de tots, però no a l’estil dels Reis de l’Orient sinó a al del rei Herodes. Si no ho diuen les paraules, ho diuen els fets. Personalment els hi demano als Reis de l’Orient que lliurin als polítics l’or de la riquesa mundial per a tothom, no només per a uns pocs, perquè visquin dignament, l’encens de la il·lusió que ompli la societat de bona voluntat i la mirra, que enforteix el cos amb l’esforç i el sacrifici i així amb l’or, l’encens i la mirra, la humanitat gaudeixi de la llibertat i la pau que és el gran objectiu de la carta universal de les Nacions Unides.