EL MEU CLAM DE LLIBERTAT

 

L’ onze de setembre, la meva festa de llibertat, encara que Catalunya no és lliure. Que vol dir ser lliure? Senzillament viure la veritat de l’existència. I que em demana la meva veritat? Simplement satisfer els meus deures i els meus drets. I un punt molt important, no estic sol i els altres em son necessaris. No ho podré complir sense llibertat, la meva i la dels altres. L’onze de setembre, una festa de llibertat, m’ensenya a viure-la des de l’esclavatge, perquè Catalunya és injustament una esclava de l’Estat Espanyol. Com pot un esclau practicar la llibertat? Sent persona íntegra, encara que l’entorn ho impedeixi. La llibertat està en el meu interior i el seu executor és el pensament. Ningú em por impedir-ho. Dissortadament no totes les persones que viuen a Catalunya pensen en el dret de la llibertat col·lectiva, quan és un dret natural. L’article 15 de la Constitució m’empara: “Tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, ningú no pugui a ser sotmès a tortura, ni a penes o tractaments inhumans i degradants”. Davant d’aquesta definició pregunto si una victòria democràtica justifica no escoltar el perdedor i no tenir en compte les seves opinions, perquè aquest és comportament de l’estat espanyol envers Catalunya. El meu jo es rebel·la i pensa l’onze de setembre i cada dia defensaré que la meva mare política és Catalunya i que ningú me l’ha pot prendre. El problema de la llibertat dels pobles de la terra reclama una organització política exemplar en la que tots els ciutadans en les seves corresponents col·lectivitats se sentin lliures. Aquest és el missatge de la història que ens porta vers la democràcia. Fa més de vint segles i   aquesta idea es desenvolupà a la Grècia antiga i encara està en procés. I en aquest procés no hi pot faltar la meva veu recordant els meus drets personals i polítics i el deure dels governants de facilitar l’exercici de la llibertat si em volen exigir comptes dels meus actes. L’exercici de la intel·ligència i de la racionalitat és fonamental i indispensable per a la responsabilitat. Si els meus actes il·legals son resultat d’una imposició del poder, la culpa del meus errors serà del poder constituït i davant de la llei ell és el responsable. Per defensar la veritat i la dignitat de les persones, el poder ha d’entendre que el seu deure  és respectar el meu dret de pensament amb llibertat encara que existeixi el risc de l’error. La intel·ligència i la racionalitat en els ciutadans i en els governants tenen per objectiu assegurar la veritat. És possible al segle XXI una democràcia en llibertat? Sincerament penso que encara manca molt de procés, l’horitzó és llunyà però la seva llum és missatge. El sabem llegir?