NECESSITEM MÉS PUIGDEMONTS

 

El seguiment del procés contra Catalunya em demostra cada dia que passa, l’escassa democràcia política de l’Estat Espanyol. Soc independentista convençut i aquesta feblesa m’entristeix  perquè palesa una greu manipulació de la dignitat del catalans. Un català és persona de naixement amb els drets i deures inherents. I el procés contra Catalunya lesiona aquests drets i deures als independentistes i als no independentistes. Confesso que la meva idea política s’emmiralla en l’evangeli amb el convenciment que la religió és factor essencial, al mateix nivell que la política. EL papa Francesc ho raona en l’encíclica Fratelli Tutti amb aquestes paraules. ”Un país que  progressa des del seu original substrat cultural és un tresor per a tota la humanitat”. Aquest substrat cultural es defineix segles abans a Catalunya que a Espanya. Fem una ullada a la filosofia de la Constitució Espanyola i ens en podrem fer una idea. El preàmbul la resumeix en els punts següents:

“Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just”. (En relació amb Catalunya com és la convivència? Amb franquesa, políticament lamentable.)

“Consolidar un estat de dret que asseguri l’imperi de la llei com a expressió de la voluntat popular”. (En el procés s’ha respectat la voluntat popular?. Les accions policíaques parlen per elles soles  amb el “a por ellos”)

“Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions”. (El tractament que rep el català és un testimoni del negatiu interès de complir el text. I més encara, a Catalunya no li reconeixen ser un poble).

“Promoure el progrés de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tothom una qualitat de vida digna”. (Parem esment en la qualitat de vida de milions d’espanyols i ens adonarem del no compliment.)

“Establir una societat democràtica avançada”. (La idea d’Europa és que Espanya figura a la cua de les nacions democràtiques).

“Col·laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la terra”. ( El compliment no arriba a l’aprovat.)

I en aquest context què hi té a veure Puigdemont. Senzillament, moltíssim. És el polític català més odiat per l’estat espanyol. La persecució patida i que pateix ha engrandit més la seva qualitat de polític. El seu treball en l’exili porta a la   política espanyola de corcoll.. Però hi ha un article en la Constitució que denuncia la injustícia del procés contra Catalunya. Concretament és el paràgraf 2 de l’article 9. Llegim-lo: “Correspon als poders públics de PROMOURE les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de L’INDIVIDU i dels GRUPS en els quals s’integra siguin reals i efectives; REMOURE els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i FACILITAR la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social”. Aquests tres verbs PROMOURE, REMOURE I FACILITAR posen en la corda fluixa el “NO PUEDO I NO QUIERO” fent-lo responsable de la injustícia que pateix Catalunya per un procés que no s’havia constitucionalment d’haver celebrat mai. Què ha de fer Catalunya? Exigir un referèndum democràtic reconegut en els tractats internacionals signats per l’estat espanyol. La democràcia dona la raó al President Puigdemont.