LA DONA, L’HOME I LA POMA

El paper que la dona juga en el segle XXI, tot i les veus, que reconeixen un significatiu  progrés en la paritat home-dona, si ho comparem amb el sentit bíblic i amb les diferents etapes del procés, ens demostra incompliments en els que l’home també n’és culpable. El famós pecat de la poma és un pecat conjunt que magnifica el paper de la dona. La dona, portaveu en mossegar la poma, denunciava la culpa de tota la humanitat que Adàn i Eva representaven. Però en Eva, la maternitat la posava a primera línia. El llibre del Gènesi ens diu que per Eva va entrar el pecat però que una altra dona serà mare del Salvador. Eva i Adan pequen, la Mare de Déu i el seu Fill porten la salvació. Tan en la falta com en la redempció la dona hi és protagonista. La qualitat de ser mare. I al llarg de la història la maternitat ha estat clau en el procés. Analitzant el protagonisme de la dona en l’actualitat, que palesa un caràcter de preferència, comprovarem que el protagonisme de la dona es decanta més per l’Eva pecadora que per Maria, salvadora. I la història actual és una història de l’orgull humà, orgull de la dona i de l’home, que per part masculina la mossegada de la poma esdevé un culte desmesurat al diner. No oblidem que en els inicis de la història el preu es mesurava per la qualitat de les especies i en aquesta circumstància el protagonisme en l’actualitat va de la ma femenina i masculina. Com hi juga la humanitat en el CANVI CLIMÀTIC? És la mossegada a la poma que no respecta la natura. El perill d’un final existeix. Però també la solució religiosa, la dona, Mare de Déu i el Fill, redemptor. La religió vencedora del mal tracte de la natura, creatura divina.