Quan el fets no acompanyen les paraules, la
mentida es transforma en obra d’art de la política. Fernando Trias de Bes en
Lla columna al diari Ara del 19/06/2023 afirma: ” La política no és l’art del possible, és el desastre de
l’impossible”. En unes votacions donar autoritat a les formacions de majories
comporta negar el dret a les minories, negar la seva llibertat. Desastre de
l’impossible significa privar de la identitat, reduir la personalitat a un no
res. En el fons del fons es prohibeix pensar. L’experiència ensenya que
l’economia arracona la filosofia. I aleshores l’art de la vida només té sentit
si genera riquesa. I l’art deixa de ser art perquè a la bellesa se li nega el
dret de configurar convivències. Els parlaments són mestres en negar autoritat
ideològica a les minories. I em pregunto: perquè serveixen les votacions? Una
votació en el fons convida a dialogar. I en els parlaments espanyol i català
quan puja a la tribuna un representant d’una minoria, la majoria marxa, es
buida el parlament. És “el desastre de l’impossible”. Els pensadors de veritat
no s’enrotllen en política. Tampoc son majoria. I el pitjor és que no son
escoltats. Llegint la premsa comarcal i nacional hi una pàgina molt
significativa: cartes al director. És recomanable la seva lectura. I
particularment ho és per a les autoritats. La veu del poble humil i senzill és
llum de veritat. És la veu que no escolten els parlamentaris que abandonen el seu escó
quan parla la minoria. Quants Sòcrates,
Aristóteles, Platons, Kants ens ensenyen a pensar? Certament que n’hi
ha, però qui els escolta? Personalment he llegit pàgines molt pedagògiques. Son
les més llegides? Hi ha un testimoni: vivim la nostra convivència en pau?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada