Paraules pronunciades per Martin Luther King
davant de dues centes mil persones, somni que meresqué el Premi Nobel de la
Pau. El meu somni no mereix guardons, ni l’ha escoltat ningú, he somiat la
veritat democràtica de casa meva, que ella també somnia. La política del meu
poble és una política de somni? Encara no, però està en camí. Un camí tortuós
com es pot preveure pels partits que en formen part. El fan tortuós persones
que dificulten el diàleg i no respecten idees. Tot i així somio perquè la
majoria dels edils són demòcrates. La democràcia com la política són veu
popular. La democràcia ens parla del poder de les persones i la política ens
recorda que va néixer per la voluntat de
la “polis”, poble. Demos, poble; kratos, poder. Model polític nascut de la
cultura d’uns dels pobles més antics de la nostra història. I el meu somni es
fonamenta en la cultura. Cultura i política caminen de la mà i Marin Luther
King ho sabia. M’agraden els somnis. Els somnis amb el seu missatge ens
comuniquen que les persones tenen sentit de poble. Té sentit de poble aquella
persona que és conscient de com ha de contribuir a bastir una bona convivència
en pau. Totes les persones són diferents però totes sense sentit de poble
serien la negació de la història. El somni ens fa personatges indispensables de
la convivència. Els ciutadans de cada poble sense somnis no intueixen quina és
l’aportació que els hi correspon. Jo he tingut un somni és la clau que ens
porta a pensar què vol dir ser un ciutadà digne. Els somnis ens mostren el camí
del fets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada