LA MORT D’INFANTS

Un dels més grans enemics de la pau mundial és la mort d’infants. Servir-se de la mort per sembrar la por humanament és una traïció a la fraternitat i religiosament un greu pecat mortal. I molt més quan les víctimes són els infants de que Jesucrist demanava que no els apartessin de la seva companyia. La mort per imposar una política és una  demostració de la incapacitat humana per crear convivència i a la vegada  quan les víctimes són els infants, la hipocresia més abominable. Més de 1500 infants han estat les víctimes mortals dels darrers bombardejos a Gaza. I amb complicitat de grans potències que diuen treballen per la pau. “La guerra com a solució i la pau com utopia” ho ha definit Natza Farrè en la seva columna del PuntAvui. Però no només la guerra mata infants, també la misèria per manca d’aliments, creada per les grans fortunes. Ho adverteix l’apòstol Pau en les seves cartes quan afirma que “l’amor al diner és l’arrel de tots els mals”. La criminalitat s’agreuja quan els atacs van contra els hospitals. El poder no té aturador. El naixement del Nen Jesús fou motiu de persecució pel seu missatge que els poderosos  consideraven un avís contra la seva política. I milers d’infants en foren víctimes innocents. Els egipcis decretaren per llei la mort de tots els fills dels jueus desplaçats per vèncer la fam perquè els consideraven un perill. La història de Moisés nen n’és un exemple prou evident. Un infant mal vist per la política és condemnat a mort. Només la saviesa de la mare és la salvació. Dissortadament aquesta persecució en ple segle XXIII continua vigent. La premsa en va plena d’exemples.