Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 6 de novembre del 2014

VOTARÈ PER CATALUNYA AMB XIRINACS I AGUSTÍ CHALAUX

Quan dipositi a l’urna el meu vot amb un clar sí-sí em sentirè acompanyat per dues persones extraordinàries, marginades políticament, però d’una gran vàlua humana, defensores d’una convivència en pau, Lluis M. Xirinacs i Agustí Chalaux. LLuis M. Xirinacs, quan era sanador, va presentar unes esmenes al text contitucional amb un altre text en el que, avui, hi trobem les solucions als problemes que patim. Agustí Chalaux, economista, aconseguí la col·laboració de Xirinacs per escriure un tractat d’economia, publicat en dos volums, conegut com a Tercera Via. No és una tercera via política com la Duran Lleida, és una tercera via econòmica que presenta una filosofia econòmica de la transparència. I a les esmenes constitucionals, a la Tercera Via econòmica, cal afegir-hi la filosofía global, coneguda com a globalisme, tesi doctoral de Lluis M. Xirinacs amb la màxima nota “cum laude”. Dissortadament cap d’aquests treballs està valorat per la clase política i econòmica dels nostres dies. La raó és molt simple, portar-los a la pràctica significaria posar a la llum del dia les corrupcions dominants tant en política com en economia. La tesi econòmica fou presentada a Nairobi en una trobada del món econòmic internacional i pràcticament a la paperera. Però encara més i relacionat amb el moment actual de Catalunya. Xirinacs va escriure LA TRAICIÓ DELS POLÍTICS, un treball en tres volums, que denunciava l’orientació política a partir del desmantellament de l’Assemblea de Catalunya. Catalunya es deixà convèncer per la clase política catalana i s’oblidà del Xirinacs polític i Xirinacs no oblidà la política perquè des d’una ciutadania civil és quan millor defensa els drets de Catalunya amb els seues escrits i amb els seus comportaments. La classe econòmica intentà guanyar-se’l, convençuda de la seva vàlua, però Lluis M. se n’apartà perquè se n’adonà de les corrupcions existents. I fins a la seva mort continuà una lluita pacífica, però que amb passes curtes s’endinsà i s’endinsa en la ment dels catalans. Avui, Xirinacs i Chalaux, recolzarien i recolzen l’ANC i Ómnium Cultural. Amb tota seguretat votarien sí-sí. Recordem les paraules del seu Acte de Sobirania, escrit poc abans del seu lliurament voluntari a Déu: “Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers. Però una nació mai no será lliure si els seus fills no volen arriscar llurs vides en el seu alliberament i defensa”. L’ambient bastit per l’estat espanyol contra Catalunya ens dóna l’oportunitat d’arriscar per la nació catalana. Per aquest motiu, també votarè sí-sí i em sentirè acompanyat de Lluis M.Xirinacs i Agustí de Chalaux. 

dimecres, 5 de novembre del 2014

CAMI DE LA LLIBERTAT SENSE POR I AMB CONFIANÇA


“Una nació mai no será lliure / si els seus fills no volen arriscar/ llur vida en el seu alliberament i defensa.” (Lluis M. Xirinacs, Acte de Sobirania).
Lluis M.Xirinacs és amb nosaltres com deixà escrit en el seu Acte de Sobirania,”ells han perdut un esclau,/ella és una mica més lliure,/perquè jo sóc en vosaltres, amics.” Parem-hi esment, no diu “amb” vosaltres sinò “en” vosaltres. No és un  company és cadascú de nosaltres que pensem com ell i com ell lluitem per Catalunya. Ell com Gandhy, apóstol de la no violència, encoratja la nostra lluita cívica i silenciosa envers aquella llibertat que ell defensava. I el Govern ho sap i els polítics no li han perdonat mai, però el poble de Catalunya l’ha fet sang de la seva sang i Lluis M.Xirinacs està amb l’ANC i amb Òmnium Cultural. És curiós que nomès un partit el tingui en la seva filosofia, la CUP i els altres donin la impressió que en fugen, quan és ell qui amb la seva lluita i amb els seus escrits ha donat ales al poble de Catalunya. Fins mort i tot ens fustiga, deia Jordi Pujol, i ara encara ho entenc més. I tant que tenia raons per fustigar-los. La seva trilogía LA TRAICIÓ DELS POLÍTICS és prou clara i ara estem patint alló que ell denunciava. Ell va presentà una esmena total a la Cosntituciò amb un redactat nou paral·lel i només un polític basc el va recolzar. Cap català. I els problemes que ara pateix Catalunya políticamente ell els va preveure i va presentar el redactat que ara ens fa tanta falta. Però el seu esperit no abandona Catalunya i la mare Taga, altar on es volia inmolar, símbol  de la Mare de Déu, bufarà fort des d’el seu cim perquè l’esperit dels catalans no defalleixi. La fe en el poble i la fe en l’ésser tanscendent faran inútil la por dels tanks, dels exèrcits i dels vaixells de guerra perquè ,l’esperit és universal i camina a favor de la història. Els tanks, l’exèrcit i els vaixells que es mouen per Catalunya simulant que estan de maniobres són la negació del procès històric del segle XXI que lentament però amb consciència prefereix la força de la paraula a la força de les armes. El govern espanyol s’equivoca i  no llegeix, no en sap?, els signes de futur. El canvi de mentalitat és lent, però Catalunya s’hi ha avençat i camina segura. Tots els canvis històrics van precedits d’una filosofia que la pell de brau encara no ha estudiat. Porta el retard al que estem acostumats. I el patim. Però els ciutadans estan dient prou, també a l’Espanya profunda. D’on ve sinó la por al Podemos? La filosofia de Lluis M.Xirinacs s’ha assentat en l’esperit d’una gran majoria de catalans. Dels catalans, catalans de veritat. Els altres que diuen ser-ho, que l’estudiin i meditin i si són catalans de veritat s’adonaran dels seus errors. Amb l’assessorrament de la filosofia no violenta de Lluis M. Xirinacs, el dia 9N votarè sí-sí.

dilluns, 3 de novembre del 2014

ESPANYA ELS FARÀ RESPONSABLES

La imatge de la Marca Espanya, cada dia que passa, es presenta més descolorada i la seva política més descafeinada, malgrat se’ns vulgui fer creure el contrari. El temps li va en contra. Les restes del seu domini imperial se li aixequen en contra i alló que és pitjor la seva filosofía política ha perdut el tren de la història. La seva influència sobre Amèrica del Sud té més de miratge que de realitat. Quina fou la resposta del poble sudamericà en la celebració de Cincents Aniversari? Més aviat contrària i de favorable, les aparences. Com li responen, avui, les nacions sud-americanes? Argentina, Bolívia, Venezuela, per citar-ne algunes. Alló de la “madre patria” presenta una considerable llista de ciutadans que ho esborren de les seves vides. Les análisis de la realitat han de començar a fer-se des de baix, no des de d’alt. Per que els bancs i els rics tinguin més diners no significa que la gent senzilla viurà millor, quan la realitat ho contradiu. Per uns pocs puja la riquesa i per la majoria augmenta la pobresa. I aquest és un signe que marcarà i profundament al partit actual del PP, gràcies, en particular, als qui formen el govern. Per què? Per què, si de veritat són persones que estimen el seu país, els hi faria vergonya moure’s económicament en un nivell que la inmensa majoria dels espanyols tenen prohibit. Sí, prohibit polítcament i d’acord amb les lleis actuals. Però no és nomès l’economia que els farà responsdables. Tamble la imatge de les seves persones, més d’una senyalada per situacions, actituds i accions gens democràtiques envers els ciutadans. Saben els ciutadans netament i clara quins són els guanys dels polítics en el poder i d’aquells que ja són jubilats? Quan les xarxes van plenes de fets corruptes no és pas per casualitat, l’adagi castellà ho confirma “cuando el río suena, agua lleva”. Quan, per casualitat veig i escolto per televisió els membres del govern i de la política de la foto que reprodueixo en aquest article, no puc evitar de pensar que ells s’han convertit en política i l’han feta a la seva mida. Ells i elles són la llei. I aixó no és democràcia. Quan un governan dóna la impressió que ell és la llei, adeu democràcia i Déu ens lliuri d’una nova dictadura. I la sensació que personalment tinc és que estem en una dictadura tan dolenta o pitjor que la de’n Franco. M’agradaria estar equivocat. Només una governança netament democràtica amb un reconeixement, que el poble és llei, em farà canviar d’ipinió. La marxa actual de la política espanyola està abocada al desastre i aixó nomès ho pot evitar el poble, perquè el partits són els responsables d’aquest desgavell. I ho són perquè encara tenen una mentalitat de l’edat mitjana. Ja ho donava a entendre el President parlant de Catalunya. Estic convençut que, dintre de no pas massa anys, el poble espanyol acusarà als actuals governants de la desfeta. I els pronòstics i els estudis van per aquest camí, que per altra banda diuen que només uns polítics, políticament correctes, intel·ligents i creatius poden evitar el fracàs. Però el fracàs anunciat no és la divisió d’Espanya perquè Catalunya s’independitzi, hi haurà altres trencaments, els més clars Euskera i Galizia, però no es pot deixar al marge Andalusia, ni València. Senyors Polítics, que us penseu els amos d’Espanya, el vostre fracàs us acusarà de no haver seguit el curs de la història. Una Espanya plural no era un nom, era una realitat que no vàreu entendre i els fets us fan baixar la cara de vergonya. Jo us pregunto, on és el vostre amor per la vostra Marca Espanya?   

diumenge, 2 de novembre del 2014

LA TRAÏCIÓ DELS POLÍTICS

Aquest és el títol d’una assaig en tres volums de Lluis M.Xirinacs referint-se als polítics catalans en la seva actuació política en el pas de la dictadura a la democràcia. Però no és, avui, aquesta la meva intenció. El llibre del Gènesi afirma que Déu posà en mans dels humans la seva organització a l’hora de poblar la terra. Els bens naturals estarien a les seves mans per la subsistència de la humanitat i el repartiment dels espais naturals d’acord amb el seu saber. Analitzant el panorama humà del segle XXI podem adonar-nos de la vergonyosa desobediència d’els humans que tenen com a missió l’ordre, els polítics. En la distribució i organització dels espais, la norma actual no és el respecte i el diàleg sinò la força ja sigui, de les armes, ja sigui del diner, ja sigui de les majories basolutes. Si la distribució està respectada, alló que no ho està és el dret de la gent a una vida digna. I el que verdaderament ultrapassa les normes humanes, ètiques i morals dels bens naturals és l’apropiació en mans de pocs, en forma de diner, que són de tots, de tota la humanitat. Ningú té dret de dir que és seu alló que existeix pel bé comú, els bens de la terra. El Govern espanyol es queixa de manca de diners. Per què en manquen? Senzillament per què els poilítics responsables de l’ordre social no compleixen les normes i alló que és pitjor tampoc saben o els interessa fer-les complir. Francesc Mateu, Director d’Oxfam Intermón a Catalunya ha escrit en el PuntAvui: “Si des que ha començat la crisi fins ara haguèssim aplicat una taxa d’un 1’5% als beneficis de les persones que tenen una fortuna de més de mil milions, hauriem pogut proveïr d’escola tota le gent més pobra del món i hauriem pogut pagar els sistema sanitari dels 49 països més pobres”. Si fem una ullada a l’Estat Espanyol, ens recorda: “A l’Estat Espanyol, aquest darrer any les 20 pwersones més riques han guanyat cada minut 30.000 euros. El mateix que un treballador en un any.” Srs. Del Govern, els culpables d’aquestes desigualtats sou vosaltres perquè no compliu el paper que us toca jugar, i aquest incompliment és gravíssim com ho són els desequilibris socials. Una afirmació, que posa els pels de punta del Director d’Oxfam Intermón:” Si la persona més rica del món volguès polir-se la seva fortuna i es poguès gastar cada dia un milió d’euros, li caldrien 220 anys per gastar-s’ho tot. I la segona i tercera també.” Srs. del Govern i la tercera és espanyola. De diners n’hi ha, però estan mal governats. Nomès si els polítics fessin de polítics i els economistes d’economistes seguint el mandat natural dels bens i l’ordenament social, que són drets de la humanitat per a una vida digna, la justicia social seria una realitat. I no culpeu als ciutadans, que ells no són responsables de fer complir, encara que tenen tot el dret d’obligar-vos a que els polítics i el rics ho compliu. Hi ha una dita que diu a grans mals, grans remeis. Els grans remeis són complir les lleis naturals i no ser esclaus de les humanes escrites, moltes, egoísticament. De la mateixa manera que el desequilibri social l’ha provocat la política social i económica, sobre ella cau l’obligació de restaurar l’ordre natural de l’existència humana.

El 9N tothom a votar


dissabte, 1 de novembre del 2014

ESPANYA REBEL·LA’T.

Sóc independentista català i no odio a Espanya. Li desitjo el millor. Però corren internacionalment força notícies que no li fan cap bé a la Marca Espanya que tant preocupa als ministres espanyols. Estic convençut que a la majoria del poble espanyol alló que més li interessa és una vida digna i una convivència en pau. És digna la vida de  tots els hispans?. Segons una notícia publicada en la xarxa, la fortuna de 9 espanyols duplica la dels nou milions d’espanyols pobres. Aquesta referència avala la dignitat de vida d’un país? Una revista estrangera ha publicat que 569 espanyols tenen dipòsits en paradissos fiscals, encapçalant la llista el Sr. Botin (q.e.p.r.) entre els quals, noms importants dels partits majoritaris que es reparteixen el govern. Una altra ha publicat que vint ciutadans gaudeixen de fortunes superiors als mil milions d’euros, entre elles  la del ex-rei d’Espanya. Aixó és garantir la dignitat de vida de tots els espanyols? El problema econòmic és argument prou contundent perquè el poble espanyol es rebel·li i exigeixi una política veritablement transparent. I podriem allargar la llista amb sous milionaris de polítics jubilats, algun d’ells expresidents del govern. Però hi ha més motius per rebel·lar-se. L’actual govern es nega a dialogar amb Catalunya sobre el tema que la
majoria del poble vol, la independència. Pregunto: què faria Andalusia si rebès el tracte que rep Catalunya? Per ventura, escolta el Govern els desitjos del poble canari? Ha fet mai cas de les manifestacions celebrades a la capital d’Espanya, escoltant les exigències dels ciutadans? Un govern que no escolta al ciutadans mereix una resposta: rebel·lió ciutadana. Però aquest govern tampoc escolta a les personalitats internacionals, que li diuen “evitar que els catalans votin sembla contradir els principis que inspiren les societats  democràtiques”. I aconsellen diàleg. Voleu conèixer els noms que han signat el darrer manifest a favor de Catalunya? Són: Desmond Tutu, bisbe d’Àfrica del Sud i Premi Nobel de la Pau; Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau; Keen Loach, directo de cinema; Saskia Sassen, catedràtica de Columbia University; Richard Sennett, catedràtic de New York University; Antonio Lobo Antunes, escriptor portugués; Billy Shipsey, fundador d’Art for Amesty International; Paul Preston, catedràtic de London School of economics i Ambler Moss, embaixador dels Estats Units. Davant d’aixó quina conclusió en puc treure? No cal dir-ho. És prou  a coneguda: la resposta és no. Però permet befes com la mostra que presento de la premsa nacional. Si aixó és democràcia, quina qualificació mereix? I no s’acaba tot aquí: la reclamació de la jutgesa argentina que porta el cas de Puigantich a qui reclama? Vint noms suficientment coneguts de la política franquista i algun, de la democracia. No n’hi ha prou per rebel·lar-se?