Quan dipositi a l’urna el meu vot amb un clar sí-sí em
sentirè acompanyat per dues persones extraordinàries, marginades políticament,
però d’una gran vàlua humana, defensores d’una convivència en pau, Lluis M.
Xirinacs i Agustí Chalaux. LLuis M. Xirinacs, quan era sanador, va presentar
unes esmenes al text contitucional amb un altre text en el que, avui, hi trobem
les solucions als problemes que patim. Agustí Chalaux, economista, aconseguí la
col·laboració de Xirinacs per escriure un tractat d’economia, publicat en dos
volums, conegut com a Tercera Via. No és una tercera via política com la Duran
Lleida, és una tercera via econòmica que presenta una filosofia econòmica de la
transparència. I a les esmenes constitucionals, a la Tercera Via econòmica, cal
afegir-hi la filosofía global, coneguda com a globalisme, tesi doctoral de
Lluis M. Xirinacs amb la màxima nota “cum laude”. Dissortadament cap d’aquests
treballs està valorat per la clase política i econòmica dels nostres dies. La
raó és molt simple, portar-los a la pràctica significaria posar a la llum del
dia les corrupcions dominants tant en política com en economia. La tesi econòmica
fou presentada a Nairobi en una trobada del món econòmic internacional i
pràcticament a la paperera. Però encara més i relacionat amb el moment actual
de Catalunya. Xirinacs va escriure LA TRAICIÓ DELS POLÍTICS, un treball en tres
volums, que denunciava l’orientació política a partir del desmantellament de
l’Assemblea de Catalunya. Catalunya es deixà convèncer per la clase política
catalana i s’oblidà del Xirinacs polític i Xirinacs no oblidà la política
perquè des d’una ciutadania civil és quan millor defensa els drets de Catalunya
amb els seues escrits i amb els seus comportaments. La classe econòmica intentà
guanyar-se’l, convençuda de la seva vàlua, però Lluis M. se n’apartà perquè se
n’adonà de les corrupcions existents. I fins a la seva mort continuà una lluita
pacífica, però que amb passes curtes s’endinsà i s’endinsa en la ment dels
catalans. Avui, Xirinacs i Chalaux, recolzarien i recolzen l’ANC i Ómnium
Cultural. Amb tota seguretat votarien sí-sí. Recordem les paraules del seu Acte
de Sobirania, escrit poc abans del seu lliurament voluntari a Déu: “Una nació
esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de
l’univers. Però una nació mai no será lliure si els seus fills no volen
arriscar llurs vides en el seu alliberament i defensa”. L’ambient bastit per
l’estat espanyol contra Catalunya ens dóna l’oportunitat d’arriscar per la
nació catalana. Per aquest motiu, també votarè sí-sí i em sentirè acompanyat de
Lluis M.Xirinacs i Agustí de Chalaux.
Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.
dijous, 6 de novembre del 2014
dimecres, 5 de novembre del 2014
CAMI DE LA LLIBERTAT SENSE POR I AMB CONFIANÇA
“Una nació mai no será lliure / si els seus fills no volen
arriscar/ llur vida en el seu alliberament i defensa.” (Lluis M. Xirinacs, Acte
de Sobirania).
Lluis M.Xirinacs és amb nosaltres com deixà escrit en el seu
Acte de Sobirania,”ells han perdut un esclau,/ella és una mica més
lliure,/perquè jo sóc en vosaltres, amics.” Parem-hi esment, no diu “amb”
vosaltres sinò “en” vosaltres. No és un company
és cadascú de nosaltres que pensem com ell i com ell lluitem per Catalunya. Ell
com Gandhy, apóstol de la no violència, encoratja la nostra lluita cívica i
silenciosa envers aquella llibertat que ell defensava. I el Govern ho sap i els
polítics no li han perdonat mai, però el poble de Catalunya l’ha fet sang de la
seva sang i Lluis M.Xirinacs està amb l’ANC i amb Òmnium Cultural. És curiós
que nomès un partit el tingui en la seva filosofia, la CUP i els altres donin
la impressió que en fugen, quan és ell qui amb la seva lluita i amb els seus
escrits ha donat ales al poble de Catalunya. Fins mort i tot ens fustiga, deia
Jordi Pujol, i ara encara ho entenc més. I tant que tenia raons per
fustigar-los. La seva trilogía LA TRAICIÓ DELS POLÍTICS és prou clara i ara
estem patint alló que ell denunciava. Ell va presentà una esmena total a la
Cosntituciò amb un redactat nou paral·lel i només un polític basc el va
recolzar. Cap català. I els problemes que ara pateix Catalunya políticamente ell
els va preveure i va presentar el redactat que ara ens fa tanta falta. Però el
seu esperit no abandona Catalunya i la mare Taga, altar on es volia inmolar,
símbol de la Mare de Déu, bufarà fort
des d’el seu cim perquè l’esperit dels catalans no defalleixi. La fe en el
poble i la fe en l’ésser tanscendent faran inútil la por dels tanks, dels
exèrcits i dels vaixells de guerra perquè ,l’esperit és universal i camina a
favor de la història. Els tanks, l’exèrcit i els vaixells que es mouen per Catalunya
simulant que estan de maniobres són la negació del procès històric del segle
XXI que lentament però amb consciència prefereix la força de la paraula a la
força de les armes. El govern espanyol s’equivoca i no llegeix, no en sap?, els signes de futur.
El canvi de mentalitat és lent, però Catalunya s’hi ha avençat i camina segura.
Tots els canvis històrics van precedits d’una filosofia que la pell de brau
encara no ha estudiat. Porta el retard al que estem acostumats. I el patim.
Però els ciutadans estan dient prou, també a l’Espanya profunda. D’on ve sinó
la por al Podemos? La filosofia de Lluis M.Xirinacs s’ha assentat en l’esperit
d’una gran majoria de catalans. Dels catalans, catalans de veritat. Els altres
que diuen ser-ho, que l’estudiin i meditin i si són catalans de veritat s’adonaran
dels seus errors. Amb l’assessorrament de la filosofia no violenta de Lluis M.
Xirinacs, el dia 9N votarè sí-sí.
dimarts, 4 de novembre del 2014
dilluns, 3 de novembre del 2014
ESPANYA ELS FARÀ RESPONSABLES
La imatge de la Marca Espanya, cada dia que passa, es
presenta més descolorada i la seva política més descafeinada, malgrat se’ns
vulgui fer creure el contrari. El temps li va en contra. Les restes del seu
domini imperial se li aixequen en contra i alló que és pitjor la seva filosofía
política ha perdut el tren de la història. La seva influència sobre Amèrica del
Sud té més de miratge que de realitat. Quina fou la resposta del poble
sudamericà en la celebració de Cincents Aniversari? Més aviat contrària i de
favorable, les aparences. Com li responen, avui, les nacions sud-americanes?
Argentina, Bolívia, Venezuela, per citar-ne algunes. Alló de la “madre patria”
presenta una considerable llista de ciutadans que ho esborren de les seves
vides. Les análisis de la realitat han de començar a fer-se des de baix, no des
de d’alt. Per que els bancs i els rics tinguin més diners no significa que la
gent senzilla viurà millor, quan la realitat ho contradiu. Per uns pocs puja la
riquesa i per la majoria augmenta la pobresa. I aquest és un signe que marcarà
i profundament al partit actual del PP, gràcies, en particular, als qui formen el
govern. Per què? Per què, si de veritat són persones que estimen el seu país, els
hi faria vergonya moure’s económicament en un nivell que la inmensa majoria
dels espanyols tenen prohibit. Sí, prohibit polítcament i d’acord amb les lleis
actuals. Però no és nomès l’economia que els farà responsdables. Tamble la
imatge de les seves persones, més d’una senyalada per situacions, actituds i
accions gens democràtiques envers els ciutadans. Saben els ciutadans netament i
clara quins són els guanys dels polítics en el poder i d’aquells que ja són
jubilats? Quan les xarxes van plenes de fets corruptes no és pas per
casualitat, l’adagi castellà ho confirma “cuando el río suena, agua lleva”.
Quan, per casualitat veig i escolto per televisió els membres del govern i de
la política de la foto que reprodueixo en aquest article, no puc evitar de pensar
que ells s’han convertit en política i l’han feta a la seva mida. Ells i elles
són la llei. I aixó no és democràcia. Quan un governan dóna la impressió que
ell és la llei, adeu democràcia i Déu ens lliuri d’una nova dictadura. I la
sensació que personalment tinc és que estem en una dictadura tan dolenta o
pitjor que la de’n Franco. M’agradaria estar equivocat. Només una governança netament
democràtica amb un reconeixement, que el poble és llei, em farà canviar d’ipinió.
La marxa actual de la política espanyola està abocada al desastre i aixó nomès
ho pot evitar el poble, perquè el partits són els responsables d’aquest desgavell.
I ho són perquè encara tenen una mentalitat de l’edat mitjana. Ja ho donava a
entendre el President parlant de Catalunya. Estic convençut que, dintre de no
pas massa anys, el poble espanyol acusarà als actuals governants de la desfeta.
I els pronòstics i els estudis van per aquest camí, que per altra banda diuen
que només uns polítics, políticament correctes, intel·ligents i creatius poden evitar
el fracàs. Però el fracàs anunciat no és la divisió d’Espanya perquè Catalunya
s’independitzi, hi haurà altres trencaments, els més clars Euskera i Galizia,
però no es pot deixar al marge Andalusia, ni València. Senyors Polítics, que us
penseu els amos d’Espanya, el vostre fracàs us acusarà de no haver seguit el curs
de la història. Una Espanya plural no era un nom, era una realitat que no vàreu
entendre i els fets us fan baixar la cara de vergonya. Jo us pregunto, on és el
vostre amor per la vostra Marca Espanya?
diumenge, 2 de novembre del 2014
LA TRAÏCIÓ DELS POLÍTICS
Aquest és el títol d’una assaig en tres volums de Lluis
M.Xirinacs referint-se als polítics catalans en la seva actuació política en el
pas de la dictadura a la democràcia. Però no és, avui, aquesta la meva
intenció. El llibre del Gènesi afirma que Déu posà en mans dels humans la seva
organització a l’hora de poblar la terra. Els bens naturals estarien a les
seves mans per la subsistència de la humanitat i el repartiment dels espais
naturals d’acord amb el seu saber. Analitzant el panorama humà del segle XXI
podem adonar-nos de la vergonyosa desobediència d’els humans que tenen com a
missió l’ordre, els polítics. En la distribució i organització dels espais, la
norma actual no és el respecte i el diàleg sinò la força ja sigui, de les
armes, ja sigui del diner, ja sigui de les majories basolutes. Si la
distribució està respectada, alló que no ho està és el dret de la gent a una
vida digna. I el que verdaderament ultrapassa les normes humanes, ètiques i
morals dels bens naturals és l’apropiació en mans de pocs, en forma de diner,
que són de tots, de tota la humanitat. Ningú té dret de dir que és seu alló que
existeix pel bé comú, els bens de la terra. El Govern espanyol es queixa de manca
de diners. Per què en manquen? Senzillament per què els poilítics responsables
de l’ordre social no compleixen les normes i alló que és pitjor tampoc saben o
els interessa fer-les complir. Francesc Mateu, Director d’Oxfam Intermón a
Catalunya ha escrit en el PuntAvui: “Si des que ha començat la crisi fins ara
haguèssim aplicat una taxa d’un 1’5% als beneficis de les persones que tenen
una fortuna de més de mil milions, hauriem pogut proveïr d’escola tota le gent
més pobra del món i hauriem pogut pagar els sistema sanitari dels 49 països més
pobres”. Si fem una ullada a l’Estat Espanyol, ens recorda: “A l’Estat
Espanyol, aquest darrer any les 20 pwersones més riques han guanyat cada minut
30.000 euros. El mateix que un treballador en un any.” Srs. Del Govern, els
culpables d’aquestes desigualtats sou vosaltres perquè no compliu el paper que
us toca jugar, i aquest incompliment és gravíssim com ho són els desequilibris
socials. Una afirmació, que posa els pels de punta del Director d’Oxfam
Intermón:” Si la persona més rica del món volguès polir-se la seva fortuna i es
poguès gastar cada dia un milió d’euros, li caldrien 220 anys per gastar-s’ho
tot. I la segona i tercera també.” Srs. del Govern i la tercera és espanyola.
De diners n’hi ha, però estan mal governats. Nomès si els polítics fessin de
polítics i els economistes d’economistes seguint el mandat natural dels bens i
l’ordenament social, que són drets de la humanitat per a una vida digna, la
justicia social seria una realitat. I no culpeu als ciutadans, que ells no són
responsables de fer complir, encara que tenen tot el dret d’obligar-vos a que
els polítics i el rics ho compliu. Hi ha una dita que diu a grans mals, grans
remeis. Els grans remeis són complir les lleis naturals i no ser esclaus de les
humanes escrites, moltes, egoísticament. De la mateixa manera que el
desequilibri social l’ha provocat la política social i económica, sobre ella
cau l’obligació de restaurar l’ordre natural de l’existència humana.
dissabte, 1 de novembre del 2014
ESPANYA REBEL·LA’T.
Sóc independentista català i no odio a Espanya. Li desitjo el
millor. Però corren internacionalment força notícies que no li fan cap bé a la
Marca Espanya que tant preocupa als ministres espanyols. Estic convençut que a
la majoria del poble espanyol alló que més li interessa és una vida digna i una
convivència en pau. És digna la vida de tots
els hispans?. Segons una notícia publicada en la xarxa, la fortuna de 9
espanyols duplica la dels nou milions d’espanyols pobres. Aquesta referència avala
la dignitat de vida d’un país? Una revista estrangera ha publicat que 569
espanyols tenen dipòsits en paradissos fiscals, encapçalant la llista el Sr.
Botin (q.e.p.r.) entre els quals, noms importants dels partits majoritaris que
es reparteixen el govern. Una altra ha publicat que vint ciutadans gaudeixen de
fortunes superiors als mil milions d’euros, entre elles la del ex-rei d’Espanya. Aixó és garantir la
dignitat de vida de tots els espanyols? El problema econòmic és argument prou
contundent perquè el poble espanyol es rebel·li i exigeixi una política veritablement
transparent. I podriem allargar la llista amb sous milionaris de polítics
jubilats, algun d’ells expresidents del govern. Però hi ha més motius per
rebel·lar-se. L’actual govern es nega a dialogar amb Catalunya sobre el tema
que la
majoria del poble vol, la independència. Pregunto: què faria Andalusia
si rebès el tracte que rep Catalunya? Per ventura, escolta el Govern els
desitjos del poble canari? Ha fet mai cas de les manifestacions celebrades a la
capital d’Espanya, escoltant les exigències dels ciutadans? Un govern que no escolta
al ciutadans mereix una resposta: rebel·lió ciutadana. Però aquest govern
tampoc escolta a les personalitats internacionals, que li diuen “evitar que els
catalans votin sembla contradir els principis que inspiren les societats democràtiques”. I aconsellen diàleg. Voleu
conèixer els noms que han signat el darrer manifest a favor de Catalunya? Són:
Desmond Tutu, bisbe d’Àfrica del Sud i Premi Nobel de la Pau; Adolfo Pérez Esquivel,
Premi Nobel de la Pau; Keen Loach, directo de cinema; Saskia Sassen, catedràtica
de Columbia University; Richard Sennett, catedràtic de New York University;
Antonio Lobo Antunes, escriptor portugués; Billy Shipsey, fundador d’Art for
Amesty International; Paul Preston, catedràtic de London School of economics i
Ambler Moss, embaixador dels Estats Units. Davant d’aixó quina conclusió en puc
treure? No cal dir-ho. És prou a coneguda:
la resposta és no. Però permet befes com la mostra que presento de la premsa
nacional. Si aixó és democràcia, quina qualificació mereix? I no s’acaba tot
aquí: la reclamació de la jutgesa argentina que porta el cas de Puigantich a
qui reclama? Vint noms suficientment coneguts de la política franquista i algun,
de la democracia. No n’hi ha prou per rebel·lar-se?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






