LA TRAÏCIÓ DELS POLÍTICS

Aquest és el títol d’una assaig en tres volums de Lluis M.Xirinacs referint-se als polítics catalans en la seva actuació política en el pas de la dictadura a la democràcia. Però no és, avui, aquesta la meva intenció. El llibre del Gènesi afirma que Déu posà en mans dels humans la seva organització a l’hora de poblar la terra. Els bens naturals estarien a les seves mans per la subsistència de la humanitat i el repartiment dels espais naturals d’acord amb el seu saber. Analitzant el panorama humà del segle XXI podem adonar-nos de la vergonyosa desobediència d’els humans que tenen com a missió l’ordre, els polítics. En la distribució i organització dels espais, la norma actual no és el respecte i el diàleg sinò la força ja sigui, de les armes, ja sigui del diner, ja sigui de les majories basolutes. Si la distribució està respectada, alló que no ho està és el dret de la gent a una vida digna. I el que verdaderament ultrapassa les normes humanes, ètiques i morals dels bens naturals és l’apropiació en mans de pocs, en forma de diner, que són de tots, de tota la humanitat. Ningú té dret de dir que és seu alló que existeix pel bé comú, els bens de la terra. El Govern espanyol es queixa de manca de diners. Per què en manquen? Senzillament per què els poilítics responsables de l’ordre social no compleixen les normes i alló que és pitjor tampoc saben o els interessa fer-les complir. Francesc Mateu, Director d’Oxfam Intermón a Catalunya ha escrit en el PuntAvui: “Si des que ha començat la crisi fins ara haguèssim aplicat una taxa d’un 1’5% als beneficis de les persones que tenen una fortuna de més de mil milions, hauriem pogut proveïr d’escola tota le gent més pobra del món i hauriem pogut pagar els sistema sanitari dels 49 països més pobres”. Si fem una ullada a l’Estat Espanyol, ens recorda: “A l’Estat Espanyol, aquest darrer any les 20 pwersones més riques han guanyat cada minut 30.000 euros. El mateix que un treballador en un any.” Srs. Del Govern, els culpables d’aquestes desigualtats sou vosaltres perquè no compliu el paper que us toca jugar, i aquest incompliment és gravíssim com ho són els desequilibris socials. Una afirmació, que posa els pels de punta del Director d’Oxfam Intermón:” Si la persona més rica del món volguès polir-se la seva fortuna i es poguès gastar cada dia un milió d’euros, li caldrien 220 anys per gastar-s’ho tot. I la segona i tercera també.” Srs. del Govern i la tercera és espanyola. De diners n’hi ha, però estan mal governats. Nomès si els polítics fessin de polítics i els economistes d’economistes seguint el mandat natural dels bens i l’ordenament social, que són drets de la humanitat per a una vida digna, la justicia social seria una realitat. I no culpeu als ciutadans, que ells no són responsables de fer complir, encara que tenen tot el dret d’obligar-vos a que els polítics i el rics ho compliu. Hi ha una dita que diu a grans mals, grans remeis. Els grans remeis són complir les lleis naturals i no ser esclaus de les humanes escrites, moltes, egoísticament. De la mateixa manera que el desequilibri social l’ha provocat la política social i económica, sobre ella cau l’obligació de restaurar l’ordre natural de l’existència humana.