He llegit en la xarxa, l’opinió de l’economista de la
Universitat d’Oxford i conseller del FMI, Sr. Paul Collier, en relació a la
voluntat de Catalunya de ser independent. Una de freda i una de calenta. Afirma
que seria bo per els catalans però un exemple perillós per a les societats més
pobres. Perillós, perquè? No hi veig altra raó que l’esclavatge vergonyós a que
les condemnarien les polítiques dels països que les dominen. Per una banda un
risc de no poder assolir-ho per manca de diners i per altra l’ultratge indecent
dels poders dominants. No hi veig cap altra factor en les afirmacions del
catedràtic que el poder del diner i el fet de que sia conseller del FMI me’l fa
sospitós. L’argument de la independència de Catalunya no es fonamenta en el seu
poder econòmic i si s’hi recolza és precisament perquè el poder dominant
procura empobrir-la cada dia un xic més. I des d’aquesta vessant és també una
raó d’independència. El diner per dret natural, substitut per l’intercanvi dels
bens naturals, no és l’ordenador de les societats i donar-li aquesta facultat
és un greu ulgtratge antinatura. I és precisament aquest l’arbitratge deshonest
que dificulta que Europa sia verdaderament una Europa Unida. I seguint el camí
actual no ho serà mai perquè és un conglomerat d’estats que incideixen segons
el seu poder econòmic. I amb l’agreujament que cap govern vol reconèixer els
drets d’altri i nomès actua d’acord amb la necessitat de poder aconseguir
diners al preu que sia. I al preu que sia, la seva gent és cada dia més pobre,
menys els rics cada dia més rics. Una política antisocial perquè la dignitat de
la persona no significa res i la mort de molta gent esdevè el rebut que cal
pagar per mantenir el poder. Si en el món actual hi ha una mica de dignitat és
gràcies a la gent humil i senzilla que del diner en fa un servidor dels seus
iguals. I la realitat actual a casa nostra rau en el fet que moltes persones
mengen perquè gent senzilla vol compartir els seus bens amb els que menys
tenen. Són realitats, no mentides polítiques que s’omplen la boca de paraules
buides de sentit perquè no tenen voluntat de complir-les quan les pronuncien.
No tinc res contra la duquesa d’Alba, persona, però sí contra el tractament
incivil amb motiu de la seva mort. Incivil per part de la política, també de
l’Esglèsia i d’una part de la població, que amb aquest comportament es
congracia amb el poder. No és el comportament digne de les millors lloances del
Club Rayo Vallecano que ha donat una lliçó de civisme solucionant el problema
de l’àvia de vuitant-cinc anys deshauciada per un usurer amb la complicitat
dels poders polítics. I alló que és més greu és l’apropiament que en fa la política oficial
d’aquesta solidaritat ciutadana com si
fos inspiració seva, essent tot el contrari. El diner és la raó dels
desequilibris de l’estat i del comportament governamental envers el dret a
decidir dels catalans. És una de les raons de l’empobriment que vetllen es
produeixi a Catalunya. Un altre exemple del poder del diner que no li pertany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada