QUAN LA POLÍTICA NO ÉS POLÍTICA

L’evolució de la història humana és lenta però no per culpa de la seva possible inèrcia natural sinò per les frenades imposades des d’una política contrària al seu significat etimològic. En els seus orígens la “res publica” fonament de la política es referia a la convivència de la “polis”, la població. Avui dia, emparats en una evolució programada egoísticament, “la polis” es converteix en la servent dels pretesament governants. S’han canviat els termes i els testimonis són prou clars, encoberts alguns amb incursions a una justícia clarament manipulada. La configuració política del món actual manifesta una imatge molt allunyada d’alló que hauria de ser una obra d’art. En la pintura del món actual s’hi troben unes desfiguracions pretesament artístiques sense cap mena de possibilitat de generar curiositat per la senzilla raó que no porten cap missatge convincent. Quan en una pintura la mà d’una persona aliena al món artístic hi vol dominar, la pintura esdevè automàticament un nyap. I aixó que passa en el món de les arts plàstiques, de les musicals i de les literàries, succeeix igual quan en l’ordenament democràtic d’un poble, els diferents poders volen imposar-se l’un a l’altre. I què succeeix? L’automàtic descrèdit de les institucions polítiques, (governomentals, legislatives i judicials). I els beneficiaris, els ciutadans, acaben no creient-hi. És la imatge de l’Estat Espanyol en relació amb el procès català. El poder polític és creu amo del judicial i es nega a deixar actuar el legislatiu. Resultat, pèrdua d’autoritat i desfeta total amb la victòria dels ciutadans, que sempre han estat els que han finalment imposat la seva voluntat en els canvis polítics. Quan els canvis polítics els han imposat els poders intitucionals, siguin els que siguin, sempre han acabat malament, quan no amb guerres, i el empobriment a tots nivells de la població. I la política espanyola actual produeix aquests efectes que ja pateix una gran part de la població. I quan els ciutadanbs es queixen, els poders s’emparen en les lleis que en un principi han d’estar al servei i a la defensa de la gent, no dels que manen. És vergonyosa la manipulació que es fa en el cas català de la manipulació de la justícia. Com acabarà? Depen de la voluntat i capacitat de resistència de la gent, no només dels catalans sinò dels que anomenen espanyols quan el seu nom veritables és el de gallecs, andalusos, valencians, mallorquins, euskalerria, aragonesos, extremenys, castellans, catalans i perdó si no els recordo tots. El PP que es creu l’amo d’Espanya necessita la humilitat de reconèixer la seva manca de psicologia i pedagogia i la seva escasa capacitat creativa per pintar la seva verdadera Marca Espanya que amb la seva política descolora i trenca.Quan els ciutadans pateixen els resultats de la política, com avui, la política esdevè anti-política perquè el poble no s’hi sent representat.