Sóc independentista català i no odio a Espanya. Li desitjo el
millor. Però corren internacionalment força notícies que no li fan cap bé a la
Marca Espanya que tant preocupa als ministres espanyols. Estic convençut que a
la majoria del poble espanyol alló que més li interessa és una vida digna i una
convivència en pau. És digna la vida de tots
els hispans?. Segons una notícia publicada en la xarxa, la fortuna de 9
espanyols duplica la dels nou milions d’espanyols pobres. Aquesta referència avala
la dignitat de vida d’un país? Una revista estrangera ha publicat que 569
espanyols tenen dipòsits en paradissos fiscals, encapçalant la llista el Sr.
Botin (q.e.p.r.) entre els quals, noms importants dels partits majoritaris que
es reparteixen el govern. Una altra ha publicat que vint ciutadans gaudeixen de
fortunes superiors als mil milions d’euros, entre elles la del ex-rei d’Espanya. Aixó és garantir la
dignitat de vida de tots els espanyols? El problema econòmic és argument prou
contundent perquè el poble espanyol es rebel·li i exigeixi una política veritablement
transparent. I podriem allargar la llista amb sous milionaris de polítics
jubilats, algun d’ells expresidents del govern. Però hi ha més motius per
rebel·lar-se. L’actual govern es nega a dialogar amb Catalunya sobre el tema
que la
majoria del poble vol, la independència. Pregunto: què faria Andalusia
si rebès el tracte que rep Catalunya? Per ventura, escolta el Govern els
desitjos del poble canari? Ha fet mai cas de les manifestacions celebrades a la
capital d’Espanya, escoltant les exigències dels ciutadans? Un govern que no escolta
al ciutadans mereix una resposta: rebel·lió ciutadana. Però aquest govern
tampoc escolta a les personalitats internacionals, que li diuen “evitar que els
catalans votin sembla contradir els principis que inspiren les societats democràtiques”. I aconsellen diàleg. Voleu
conèixer els noms que han signat el darrer manifest a favor de Catalunya? Són:
Desmond Tutu, bisbe d’Àfrica del Sud i Premi Nobel de la Pau; Adolfo Pérez Esquivel,
Premi Nobel de la Pau; Keen Loach, directo de cinema; Saskia Sassen, catedràtica
de Columbia University; Richard Sennett, catedràtic de New York University;
Antonio Lobo Antunes, escriptor portugués; Billy Shipsey, fundador d’Art for
Amesty International; Paul Preston, catedràtic de London School of economics i
Ambler Moss, embaixador dels Estats Units. Davant d’aixó quina conclusió en puc
treure? No cal dir-ho. És prou a coneguda:
la resposta és no. Però permet befes com la mostra que presento de la premsa
nacional. Si aixó és democràcia, quina qualificació mereix? I no s’acaba tot
aquí: la reclamació de la jutgesa argentina que porta el cas de Puigantich a
qui reclama? Vint noms suficientment coneguts de la política franquista i algun,
de la democracia. No n’hi ha prou per rebel·lar-se?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada