Existeixen situacions en la vida que semblen malediccions de
l’existència, ja sigui en l’ésser huma, ja sigui en la col·lectivitat. Però hi
ha reaccions devant l’adversitat que essent el revés de la medalla, creen
felicitat. Estar empresonat denuncia maldats, però, també, manta vegades,
s’acusa de dolenta una acció solidària. Exemples trobem en la història de
persones condemnades a mort que el temps ha demostrat la seva innocència. És
una demostració que la justícia també s’equivoca. S’equivoca el govern espanyol
negant a Catalunya la consulta del dret a decidir? Ell diu, que no, que la llei
li dóna la raó, i jo penso que sí, perquè la llei és servidora de les persones
i no a l’inrevés. No puc traïr la meva consciència i la meva veritat. De la
mateixa manera, que existeixen judicis erronis, tambè existeixen postures que
poden semblar equivocades i la història els hi dongui la raó. És una llàstima
que per gaudir de la veritat sigui obligat, massa sovint, viure situacions
d’aquesta índole. Però la veritat sempre sura. En aquestes situacions és on es
demostra la categoria humana dels ciutadans. Complir una condemna a la presò
amb la consciència tranquila de la pròpìa innocència produeix un estat anímic
de pau i tranquilitat difícil d’entendre per a molta gent. Oposar-se obertament
a l’autoritat quan hom està convençut de la seva veritat i legitimitat és un
dret que hauria de ser respectat, malgrat, sembli deduir-se de la llei, el
contrari. La condemna no ha d’avançar-se mai al judici. I en una democràcia la
voluntat popular sempre palesa bases de legalitat. Però d’exemples que
condemnen innjustament n’hi ha i molts, dintre de la religió i de la política.
L’existència de persones, que accepten ser condemnades abans de renunciar als
seus principis, és una demostració de la necessitat de ser dialogants per
salvar la convivència. Però no sempre són respectades aquestes persones, que
donen un gran exemple de civisme acceptant passar per alló que no són. El
personatge, que ha tingut més ressonància internacional, ha estat Jesucrist que
morí voluntàriament clavat a una creu acceptant ser considerat un terrorista,
provocant un canvi considerable en el procès de la història. No oblidem a Gandhy,
apóstol de la no violència que aconseguí la llibertat del seu país, encara que
no li fou agraít morint assessinat. Luther King, un altre exemple de solidaritat
acceptant tota mena de incomprensions i morint per les bales dels assessins. A
Catalunya vam poder viure la lluita oberta de Lluis M.Xirinacs amb una doctrina
de la llibertat dels pobles, que ha estat el preludi de la situació que
actualment pateix. Sortosament un nombre extraordinàriament significatiu de la
societat catalana ha perdut la por, i els polítics ho saben, no creuen en la
bondat de la política espanyola i estan convençuts que nomès la independència
portarà el benestar amb la seva llibertat. Els problemes que entrebanquin el
meu camí no en robaran la pau interior, ni la felicitat que em fa viure, pensar
i treballar per la independència del meu país, Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada