DEFENSAR ELS DRETS DE CATALUNYA

La defensa de la llibertat de la pròpia col·lectivitat perquè ella mateixa esculli el seu  model polític, ultra ésser un dret natural, des de la consciència religiosa és reconegut. Amb l’evangeli a la mà es pot i es defensa. La llibertat de consciencia i la seva expressió és irrenunciable i a casa nostra els bisbes el defensen clarament. Però parem esment en l’evangeli. Hem de recordar una norma: Déu actua per causes segones, ens fa arribar els seus missatges a través de persones i fets. Els apòstols, seguidors de Jesús, tenien la convicció que era l’alliberador d’Israel del domini romà. I aquesta convicció  mai Jesucrist la va contradir. Quan Pilat li pregunta si és rei, òbviament rei dels jueus, li diu que sí, afegint-hi, que ell no tindria cap poder si no,li haguès estat atorgat pel seu Pare, per Déu. Aquesta confessió de ser rei i rei dels jueus fou la sentència definitòria de la seva condemna. Ho deia ben clar el rètol penjat a la creu: rei dels jueus. El motiu de la mort de Jesús era un alliberament, els apóstols pensaven que els alliberaria dels romans i Jesús els alliberava del mal. Desprès de la ressurrecció, els deixebles camí d’Emaus li diuen al company, que de moment no coneixien, nosaltres pensaven que  alliberaria Israel i Jesús no els criticà aquesta circumstància, els hi obrí els ulls de la llibertat religiosa. Se’m dirà que no es pot barrejar religió i política. No hi estic d’acord. Religiosament es poden i deuen defensar els drets de les persones perquè són les persones les beneficiàries de la seva llibertat. I l’evangeli és el màxim defensor de la llibertat. No és un impositor, ensenya un camí diferent, el del regne de Déu, el definitiu però que es configura globalitzant-lo en el temps i l’espai. Quan Jesús accepta morir com un malfactor i un terrorista, accepta la realitat de la defensa del seu poble, en el seu cas, el jueu. La seva acceptació suposava dos objectius, un el de la realitat humana i l’important i definitiu el de la realitat divina. El primer és el globalitzant i el segon la globalitat. I en el cas de Jesús hi trobem una circumstància, demana que es deixi en llibertat i no es condemnim els seus seguidors, i els seus seguidors en aquell moment eren jueus que esperaven la llibertat del seu poble. I en aquesta circumstància s’hi dedueix la importància de cada col·lectivitat per assolir la globalitat. El poble jueu, com el poble català avui, tenen dret de ser globalitzants, aportant la seva capacitat humana i social al tot, a tota la humanitat perquè de veritat sigui global en la veritat i la justícia. Basat en aquesta argumentació religiosa jo votarè sí-sí el proper dia 9N. És un dret que ningú em pot prendre i com afirmava Lluis M. Xirinacs, la independència no es compra, ni es ven, es pren. La meva consciència religiosa em diu que la voti i la prengui.