Si l’enemic no el tenim dintre nostre, em refereixo a cada
català, la independència serà un fet. L’enemic el podem tenir a casa nostra, ja
el coneixem. Però alló que veritablement importa és que ni tu, ni jo, ho
siguem. Que des de Madrid ens fassin les mil hi una, no ens ha de fer perdre ni
la calma, ni el nord. Que el President del Govern proposi una altra actuació
del Tribunal Constitucional, no ens ha de fer perdre l’esperança. Hi ha lleis superiors
a les escrites, que són les que tard o d’hora triomfen. La història, l’escriuen
les persones del poble, no els polítics, encara que s’ho pensin, i la història
explicarà al futur, el ridícul. La antihistòria l’escriuen els dogmatitzadors
de les lleis. Però les lleis, com les persones, són efímeres. No duren sempre. I
menys, quan són contràries a les lleis naturals. El Govern d’Espanya en relació
amb Catalunya, però no només amb Catalunya, està escribint la història de la democràcia
camuflada. I ho és quan no s’escolta els ciutadans. Quin cas en fa el govern
actual d’Espanya de les movilitzacions populars d’arreu, no només de Catalunya?
Un incís, heu pensat mai que es pugui recorrer al Constitucional per la
inconstitucional dels famosos NO? Jo sí, i ho estic estudiant. Les notícies que
publica la premsa sobre corrupcions taquen alarmantment als polítics dels
partits majoritaris. Potser és hora d’exigir al govern explicacions sobre la
política econòmica que empobreix els pobres i enriqueix els rics. És curiosa la
notícia que corre per les xarxes de la imputabilitat del 75% dels components
d’un govern de dretes de l’Espanya actual. I ja ha sortit la notícia en algun
diari. Menys atacs als drets dels catalans a votar i més treball a erradicar la
pobresa dels espanyols pobres. La riquesa d’un poble no es mesura amb els
diners dels bancs, sinò amb la vida digna dels ciutadans. I en aquest capítol
el govern democràtic d’Espanya hi té molt a pensar, molt a fer i molt a demanar
perdó. I és precisament en aquesta direcció que el 9N de Catalunya vol actuar.
Sortir d’una situació insostenible per crear-ne un altre més fiable perquè serà
més de la gent. Per què el moviment indpendentista català és el de la gent. Com
ho será el d’Euskadi, si ja no ho és, el de Mallorca, el de València, el
d’Andalusia, el de Galizia i oh prodigi, també el d’Extremadura. Hi ha pensat
en aquesta circumstància el Govern d’Espanya. La defensa de la butxaca obra els
ulls que el poder del diner vol tancar amb la complicitat de la política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada