Benvolgut Sr. President: El Preàmbul de la Constitució
comença amb aquestes paraules: “La Nació
Espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i de promoure el
bé de tots els qui l’integren, en us de la seva sobirania, proclama la voluntat
de: (segueixen sis objectius, per a la propera carta).
D’acord amb aquestes paraules de presentació, la Constitució
Espanyola és un desig. Sr. Presidenrt, què és un desig? Segons el diccionari és
una tendència a la possessió d’un objecte o a l’acompliment d’un dret. No deixa
de ser un moviment més passional que no
pas racional, encara que la raó el pot encarrilar. El desig com a tendència té
dos objectius, posseïr quelcom, i comprovar com es compleix el dret que té.
Alló que vol el ciutadà és una vida digna i satisfer els seus drets, que són de
justícia, de llibertat i de vida digna. Sr. President, portem més de trenta anys
de democràcia amb la seva Constitució i aquest desig, continua sent desig
perquè molta gent de la societat espanyola no gaudeix d’una vida digna i no veu
respectats els seus drets. La nació espanyola està constituída per diferents
pobles, tots tenen un drets propis de la seva identitat i no són respectats. I
vos ho sabeu. Em costa entendre que la
llei sigui un desig, no ho dic jo, ho diu la Constitució i sovint, i vos ho
sabeu, els desitjos són capriciosos. En aquest cas els capricis els pateixen
els governats. Ara no s’empari en que la
Constitució és un desig per tenir carta de llibertat, perquè els desitjos de la
Constitució per a un governants són ordres, perquè els efectes dels desitjos repercuteixen en els ciutadans. Sr. President,
per aquesta vessant hi ha molt a parlar, a dialogar, un NO no és un desig, és
la seva negació i per consequència un No pot ser anticonstitucional. Hi ha una
notació molt important: aquest desig afecta a tots els que integren la Nació Espanyola.
Estic segur que sou conscient que molts ciutadans no queden satisfets pel
compliment d’aquest desig constitucional. Però alló que és impactant segueix, a
continuació diu que fent us de la sobirania es proclama la Constitució. Segur
que és la Constitució de tots? Per què he fet números d’acord amb la informació
rebuda entrant a les pàgines d’internet i sorprenentment la Constitució va
rebre el vot favorable de quinze milions i els desfavorable deu milions (en contra,
vots blancs, volts nuls i abstencions). És molt poca diferència per reclamar
tanta autoritat. Però alló que és curiós és que hi ha milions de sobiranistes
que votaren o no però són sobirans. Per què no s’escolta la veu d’aquests
sobirans que no estan d’acord amb la Constitució? Si són sobirans tenen dret a
que s’els escolti i els governants el deure de fer-ho. És deducció de la
Constitució. Amb aquestes premises, qui té la raó a Catalunya? Atentament. No
amago la cara, avui hi poso la meva foto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada