Tres grans lluitadors per la independència del seu poble.
Estic llegint el llibre de Lluis M.Xirinacs, FILOSOFIA I PRÀCTICA DE LA
NO-VIOLÈNCIA. Parlant de la lluita per la independència de la Índia confessa
que Gandhi en un principi “no volia la independència” i un xic desprès llegim
“la gent té poca tradició política i sovint ignora que en principi formar part
d’un imperi és bo, el dolent és estar sotmès a un imperialisme”. Afegeix:”
L’imperi és bo, no és dolent. Passa que els imperis que coneixem tots són
imperialistes”. Curiosament a Catalunya, Francesc Macià tampoc ho era
d’independentista, militar d’alta graduació, la defensa dels drets del poble i
la política espanyola el convenceren que els pobles mereixen l’exercici dels
seus drets i autogovernar-se i esdevinguè independentista. Xirinacs ens diu que
Gandhi “feia política des de la religió, des de l’esperit feia política, el seu
esperit li demanava la política.” Li va costar la vida, però la Índia aconseguí
la independència. Un altre personatge històricament decissiu fou Luther King en
la defensa dels drets i llibertats dels negres de manera pacífica, però ferma,
com es dedueix del seu llibre La força
d’estimar. Luther King, Gandhi, Xirinacs, lluitadors per les llibertats amb
les armes de la no-violència, Francesc Macià, lluitador també en el començament
amb la contundència de la paraula com arma de pau, però les circumstàncies el
porteren a organitzar, amb ajuda exterior, la conquesta de Catalunya militarment.
Però dissortadament la traició no li vinguè de Madrid, sinò de dintre
Catalunya. Els procesos històrics de la llibertat dels pobles en van plens de
defensors de la veritat dels drets però també d’aquells que tergiversen els
drets, els embolcallen amb pell d’ovella i es venen la llibertat, esclaus del
seu orgull. Catalunya, avui, també viu situacions semblants, però, amb un
avantatge, les persones lluitadores dels seus drets són majoria i els procesos
històrics tenen una orientació democràtica, que
minva el poder de la violència però no es pot menystenir. Lluis
M.Xirinacs referent a la història de la no-violència escriu:”la no-violència,
en el seu contingut essencial, és tan antiga com la humanitat, suposo. Vam dir
ahir que la humanitat va estar quatre milions d’anys sense batalles, sense
guerres internes, ja que tot era no-violència. Tanmateix, en el món més
rebregat en que ens ha tocat de viure, hi ha una tradició important de
no-violència des de l’orígen”. I aquesta tradició immersa en l’esperit de la gent
és la força per a la reconquesta de la pau dels primers anys de la història
pacífica de la humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada