DEURES DE LA RELIGIÓ I LA POLÍTICA ENVERS ELS CIUTADANS

El llibre del Gènesi desprès d’explicar l’orígen de la humanitat ens diu que Déu va dir a Adan i Eva: creixeu, multipliqueu-vos i pobleu la terra; coneixeu tot el que en ella hi ha i la vegetació i la fauna són per a la vostra subsistència. Una filosofia natural de vigència universal. La humanitat s’ha d’organitzar, estudiar el seu entorn i treure’n els bens per satisfer les seves necessitats. Totes les persones han de contribuir en l’organització mundial de la humanitat. Ningú n’està exclós. I quan pretengueren ser com Déu, episodi de la Torre de Babel, Déu els sancionà a poblar la terra amb els pobles a que pertanyien. Dissortadament sorgiren els abusos de poder. I la població de la terra no vivia en un jardí sinò en un món dominat per les guerres. No trigà massa temps la humanitat a desobeir l’ordre natural. I consequència d’aquesta desobediència, les diferències socials emparades en el poder físic i en la riquesa. No tothom hi aportava la seva creativitat perquè uns eren molt rics i altres molt pobres. Penso que dissortadament l’ordre social va perdre la seva naturalesa quan la política i la religió estaven en unes mateixes mans. Divinització dels reis, dels faraons i dels emperadors. I aquest afany divinitzador encara continúa fins i tot en el model democràtic. Fem una ullada a la situació actual d’Europa i sense anar tan lluny analitzeu atentament la política espanyola actual. La Bíblia, en els seus llibres de l’Antic Testament, ens alliçonen sobre el procès del poder polític i religiós en unes soles mans, fins a la separació. Jo penso que els deures polítics i religiosos, els ciutadans els compleixen amb una vida digna, marcada per la veritat i la justicia. Els estaments de poder polític i religiós han complert amb el dret dels ciutadans que són els deures dels polítics? En l’evangeli s’hi llegeix la paràbola del bon Pastor que ens defineix com han de ser els governants polítics i religiosos. Ens diu que el bon pastor coneix les seves ovelles i elles el coneixen a n’ell. A continuació afirma que el bon Pastor quan ve el llop les defensa i si és menester dóna la vida per elles. El Pastor és la imatge dels governants. Podem afirmar d’ells que coneixen la seva gent? A la pell de brau, no. La  demostració, els diferents tractes que fan de les diferents autonomies. La manera com distribueixen la riquesa, de tal manera que massa ciutadans moren sense ser reconoguts, perquè no tenen  mitjans per a sobreviure, que no és només un mandat religiós i polític, sinò bàsicament natural. La manera com organitzen l’educació; no són les mateixes necessitats les d’un nen andalús que les d’un català i aixó no és reconeix. Com s’explica la problemàtica de la dependència? Podem endinsar-nos en el món de la cultura i l’educació que repercuteix directament i indirecta en el poder productiu de la societat. La llista és molt llarga, i alló que és molt trist rau en el fet que massa autoritats religioses donen la impressió que fan la vista grossa davant les injustícies polítiques. La religió per dret natural té el deure de denunciar les injustícies que es cometen amb els més pobres i desvalguts i també amb les que es cometen contra els ciutadans. Són directors de la societat i si la societat no se’ls escolta, cal reflexionar i pensar-hi. Ells també són humanitat i el primer pas per ser religosament correctes està en el ser humanament reconeguts.