Una notícia increïblement antidemocràtica: fer pagar les
errades del capital al poble senzill. Sempre se m’ha dit que els responsables
del fets són aquells que els han dut a terme. Però es veu que a la política de
la pell de brau, amb la llei a la mà, no és així. El tancament de Càstor, una
empresa petrolera per fer diners no pública, s’ha d’indemnizar amb diners dels
ciutadans. Per què? Mil tres cents cinquanta milions d’euros que es carregaran
a les factures del gas dels particulars. Disposar d’aquesta manera dels diners
dels ciutadans no és nomès una injustícia, va molt més enllà, és no complir els
deures constituccionals amb la societat. Aixó no és vetllar pel benestar dels
ciutadans com es llegeix en el primer del objectius del Preàmbul de la
Constitució: “Garantir la convivència democràtica
dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social
just”. On es practica la justícia amb aquesta decissió del govern? Jo quan
m’equivoco he de respondre amb el que jo tinc i si no puc m’he d’espavilar o a
la presó. Però en aquest assumpte hi ha un altre element que denuncia la
manipulació de la llei quan convè. L’accionista principal de l’empresa del
Càstor és un senyor que segons la revista Forbes està entre les duescentes
persones que gaudeixen d’una fortuna superior als mil milions de dólars.
Aquesta persona pot respondre amb els seus diners dels errors de càlcul a
l’hora de posar en marxa un negoci que per altra banda ha aturat el poble pels
riscos i perills que suposava pel país. Un negoci que posava en perill la convivència,
l’ha d’indemnizar la societat perjudicada? Quina forma d’entendre la llei és
aquesta. I si la llei ho permet, quina és la garantia qualitativa de la nostra
classe política. Aquesta decissió l’ha de tombar el poble i els polítics de
casa nostra li han de fer costat. Els bens de la naturalesa només tenen un
propietari, la humanitat, perquè la seva funció té por objectiu una vida digna.
Exigir pagar els errors no comesos és un atac a la línea de flotació de la
dignitat de vida de les persones, en particular de les més humils. És aquesta
actuació segell de la Marca Espanya. Un motiu més per marxar-ne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada