LES PARAULES PODEN ESDEVENIR BOOMERANGS

El mapa polític de l’estat espanyol s’ha convertit en un bullidor de declaracions i manifestacions tals com si la política esdevinguès un volcà. S’han pronunciat paraules que en una democràcia no haurien d’existir perquè el seu efecte boomerang pot fer explosionar-les en les mans dels seus pronunciadors. LA RAZON el dia 18 d’octubre d’enguany, referint-se als catalans va publicar:” S’han permès el luxe de substituir el nostre govern, el nostre parlament i la nostra constitució al seu caprici. Doncs bé: tenim l’article 155 de la Constitució”. Recordem-lo:” Si una comunitat autónoma no compleix les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o actuava de forma que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya, el Govern, previ requeriment al President de la Comunitat Autònoma i, en el cas que no l’atenguès, amb l’aprobació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d’obligar al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l’interès general esmentat”. Cal recordar que una llei mai és superior en una democràcia a la voluntat popular i també que la Constitució, com ella mateixa reconeix, està inspirada en la Declaració Universal dels Drets Humans. Tenint en compte aquestes dues consideracións i també la llibertat de pensament i d’expressió, avalada també consticucionalment, poden existir posicionaments contraris al text constitucional que obligatòriament haurien de ser estudiats i avaluats en un diàleg democràticament celebrat. I la postura d’un NO tallant, que penso és inconstitucional, no dóna cap autoritat resolutòria dels conflictes. Per altra banda quan els conflictes estan fonamentats en el dret natural i en el procès general de la història és indispensable en un model democràtic un debat no nomès polític sinò també ciutadà, ja que el poble ha de ser-ne el beneficiari i és la raó de la necessitat de la política i de la justicia. Actuar d’esquena al poble és anticonstitucional. Acusar de capriciosos als que defensen drets naturals i històric, és constitucional? I s’hi actua, quan representants, votats democràticament, fan declaracions contra els catalans com la publicada en La Razón el dia 18 d’0ctubre d’enguany quan diu:”Mas acabarà fent el ridícul perquè la nova consulta és ridícula”. Un polític o una política que s’expressen d’aquesta manera no només no tenen credibilitat política que ni tampoc humana. Com per exemple, aquesta altra sortida de la boca d’un polític extremeny i que publica El Confidencial el dia 18 d’octubre de 2014:”El fet diferencial català és la mentida”. Són frases explossives que tenen una  característica, són boomerangs que esclataran a les seves mans. I no oblidem les d’aquell “ínclito” que proposa l’afusellament del  President Mas. A la política espanyola, incloc totes les autonomies i l’estat, hi sobren, més, goso dir que hi fan nossa, polítics de tan mediocre talla, perquè són incapaços d’intuir les necessitats de la gent i la seva voluntat i falsifiquen el curs de la història. Quan les paraules-boomerang explosionin a les seves mans, no els hi desitjo cap mal.