Tema del Taller de Pràctica filosòfica dirigit pels
professors de filosofía Mariano Fernàndez i Joan Carles Gòmez.
L’antropologia, ciència que estudia la humanitat en el seu
desenvolupament històric, fa preguntes sobre el perquè, el com, el quan i els
objectius de la seva temàtica. Una pregunta és bàsica per començar: conèixer la
finalitat del ser humà. La primera questió va posar una paraula sobre la taula:
felicitat. Una paraula que, de sortida, planteja dues questions: què és la
felicitat? I, existeix? Són dues questions que nomès tenen resposta des de la
realitat humana. Per què només la persona humana en el món actual és capaç de
patir sentiments i emocions o passions. I la felicitat és una passió. No falta
qui afirma que la felicitat no existeix perquè l’home i la dona viuen sota la
pressió del dolor. A la vida nomès hi ha dolor. No comparteixo aquesta opinió
partint de la base de la configuració humana. L’existència del dolor és
innegable, forma part de l’essència de l’esser humà. Però el no-dolor també ho
és d’inherent. I manifestacions del no-dolor porten a la felicitat com també,
per camins diferens, hi desemboca el dolor. Òbviament, per a mi el dolor no té
l’exclussiva perquè, malgrat semblar un contrasentit, el dolor és coartífex de
la felicitat. En el sentit d’haver assolit l’objectiu, que en un moment determinat,
s’havia plantejat. Com no podía ser menys el taller va derivar cap a l’incidència
d’una mort futura en la persona i si la mort només causava dolor o també, per
estrany que sia, pot generar felicitat o un sentiment d’haver assolit els
objectius de la seva existència. Com és de suposar el debat generà punts de vista
a partir del concepte que de la religió en tenia el participant. La defensa de
la postura católica, fonomentada en la passió de Crist, tinguè un defensor
aferrissat si bé s’acceptà que un no religiós podía tenir el seu sentiment
positiu o negatiu. I en aquest punt les postures eren dues, una basada en la ciència
humana, incapaç de demostrar la presència de Dèu i una altra que no nomès el
cristianisme sinò àdhuc els ateus poden tenir una postura de respecte i
acceptació de la seva mort. El temps del taller es feu curt per la gran participació
i la interculturalitat de les opinions, que essent la primera vegada, que hi
assistia, es tracta d’un taller de pensament que cal potenciar per l’enriquiment
cultural que suposa el fet d’assistir-hi i la possibilitat de contrastar les
opinions personals amb d’altres que pensen diferent. Els dos professors
coordinadors del taller van demostrar la seva qualitat filosófica i especialmente
la seva capacitat pedagógica.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada