LA FINALITAT EN L’ANTROPOLOGIA. L’ESSÈNCIA I L’ÈSSER EN EL MÓN”

Tema del Taller de Pràctica filosòfica dirigit pels professors de filosofía Mariano Fernàndez i Joan Carles Gòmez.

L’antropologia, ciència que estudia la humanitat en el seu desenvolupament històric, fa preguntes sobre el perquè, el com, el quan i els objectius de la seva temàtica. Una pregunta és bàsica per començar: conèixer la finalitat del ser humà. La primera questió va posar una paraula sobre la taula: felicitat. Una paraula que, de sortida, planteja dues questions: què és la felicitat? I, existeix? Són dues questions que nomès tenen resposta des de la realitat humana. Per què només la persona humana en el món actual és capaç de patir sentiments i emocions o passions. I la felicitat és una passió. No falta qui afirma que la felicitat no existeix perquè l’home i la dona viuen sota la pressió del dolor. A la vida nomès hi ha dolor. No comparteixo aquesta opinió partint de la base de la configuració humana. L’existència del dolor és innegable, forma part de l’essència de l’esser humà. Però el no-dolor també ho és d’inherent. I manifestacions del no-dolor porten a la felicitat com també, per camins diferens, hi desemboca el dolor. Òbviament, per a mi el dolor no té l’exclussiva perquè, malgrat semblar un contrasentit, el dolor és coartífex de la felicitat. En el sentit d’haver assolit l’objectiu, que en un moment determinat, s’havia plantejat. Com no podía ser menys el taller va derivar cap a l’incidència d’una mort futura en la persona i si la mort només causava dolor o també, per estrany que sia, pot generar felicitat o un sentiment d’haver assolit els objectius de la seva existència. Com és de suposar el debat generà punts de vista a partir del concepte que de la religió en tenia el participant. La defensa de la postura católica, fonomentada en la passió de Crist, tinguè un defensor aferrissat si bé s’acceptà que un no religiós podía tenir el seu sentiment positiu o negatiu. I en aquest punt les postures eren dues, una basada en la ciència humana, incapaç de demostrar la presència de Dèu i una altra que no nomès el cristianisme sinò àdhuc els ateus poden tenir una postura de respecte i acceptació de la seva mort. El temps del taller es feu curt per la gran participació i la interculturalitat de les opinions, que essent la primera vegada, que hi assistia, es tracta d’un taller de pensament que cal potenciar per l’enriquiment cultural que suposa el fet d’assistir-hi i la possibilitat de contrastar les opinions personals amb d’altres que pensen diferent. Els dos professors coordinadors del taller van demostrar la seva qualitat filosófica i especialmente la seva capacitat pedagógica.