A casa nostra estem acostumats a escoltar declaracions d’un
signe religiós ultra per part de certa classe política, classe que actualment
governa el país. Suposo, potser s’hi van posar taps, que escoltaven amb les
orelles ben obertes el discurs del Papa Francesc al Parlament Europeu, on val a
dir, discurs aplaudit tretze vegades per tots els diputats, catòlics o no.
M’agradaria saber quines han estat les seves reaccions davant les paraules del
Papa recordant el lema de la Unió Europea “unitat en la diversitat” amb
l’afegitó papal de “on la unitat no vol dir uniformitat”. Els diferents uniformes
de l’estat espanyol mereixen un respecte, respecte que no es té i curiosament
el que menys el practica és el ministre que es confessa més catòlic i guardona
a la Verge. Però l’argument fort de veritat són les paraules següents:” Ha
arribat l’hora de construir junts l’Europa que no giri al voltant de
l’economia, sinó a la sacralitat de la persona humana, dels valors
inalienables.” Més clar no es pot dir. Europa va per camins equivocats
perquè no té present “la dignitat de la persona”, ni està “oberta
a la transcendència”. Dos pilars de la convivència humana no respectats
per la política que no només oblida sinó que menys-tè els seus deures i raó de
ser. I seguint en la mateixa línea afegeix:”Considero que Europa és una família de
pobles” que en posar al centre la persona humana ha de deixar “que mostri lliurament
el propi rostre i la pròpia creativitat, sigui en l’àmbit particular o com a
poble”. Exactament tot el contrari del que fa l’actual govern espanyol
amb la personalitat individual i col·lectiva de Catalunya. I en aquests
desenvolupament doctrinal d’una necessària política europea que necessita un canvi,
hi aporta la col·laboració de l’Esglèsia Catòlica que concorda amb els
objectius dels creadors de la Unió Europea, col·laboració que, a la vegada no
entorpeix la política i que només preten col·laborar a partir “dels
ideals que l’han format des del principi, com són: la pau, la subsidiaritat, la
solidaritat recíproca i un humanisme centrat sobre el respecte de la dignitat
humana”. Dissortadament, aquestes paraules a l’Espanya laica però que
quan li convè es considera católica, se les emportarà el vent. I més de dos
milions de persones que volen una altra manera de viure hauran de lluitar sense
desanimar-se per assolir objectius que són naturals, religiosos, catòlicis i
sobre tot humans. I aixó amb una política sorda, perquè aquest missatge de
Roma, no estarà ben vist per elements amb autoritat dintre del catolicisme,
concretament més d’un bisbe de la pell de brau. La doctrina de l’esglèsia està
al costat de la voluntat de tots els catalans que volen ser independents. Un
argument per l’esperança que no s’ha de perdre mai. Amb la doctrina de
l’evangeli a la mà, visca Catalunya Independent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada