Sr. Ministre, no faci fer als sants allò que no els hi pertoca

Senzillament no sé quin concepte en té de la religió el ministre de governació. Allò que sí crec saber és que no es pot atribuir als sants accions contràries al primer manament de la llei de Déu, estimaràs a Déu sobre totes les coses i al pròxim com a tu mateix. I Jesús va afegir: qui diu que estima a Déu i no al pròxim és un mentider i que la més gran manifestació d’amor és estimar els enemics. Sr. Ministre les seves paraules contradiuen aquest manament i Sta. Teresa, conseqüentment no farà res d’allò que li atribuïu. Ser catòlic, Sr. Ministre, comporta el compliment d’aquest manament que està en la Constitució dels catòlics que és l’evangeli. Allò que no és correcte és confessar que s’és catòlic i que ha tingut relació directa amb un àngel, Marcelo segons vos, i no complir aquest manament i per més inri inculpar a Santa Teresa de Jesús, que cinc cents de la seva mort tampoc el compleix. Santa Teresa, d’acord amb la doctrina catòlica, intercedirà a Déu per a una vida digna i religiosa dels espanyols, tots, siguin unionistes i separatistes. Ser separatista no va contra cap manament de la llei de Déu, va a favor d’una col·lectivitat que ha escollit un model de convivència que s’adapta millor a la dignitat de les persones que així ho volen i no desitgen cap mal als unionistes que tenen tot el dret per resar per les persones unionistes no per l’estat perquè això suposa un enfrontament entre col·lectivitats que més aviat generen odis. I el catolicisme no és religió de l’odi sinó de l’amor. I si vos Sr. Fernàndez Diaz penseu que el independentistes són els seus enemics, com sembla,no practiqueu el primer gran manament que inclou estimar els enemics. Enemic és aquella persona que actua contra els drets d’una altra i vos sabeu molt bé que els catalans no volem el mal dels espanyols, volem que la seva Espanya sigui pròspera, demòcrata, solidària, com ho desitgem per la nostra Catalunya. No enfrontem temeràriament política i religió com feu vos segons es dedueix de les accions que atribuïu a Santa Teresa de Jesús. Sr. Fernàndez Dìaz  conec molt bé el pensament de Santa Teresa de Jesús i la seva mística. Sé molt bé què en pensava dels governants. El seu llibre FUNDACIONES i les seves poesies no van pel camí que vos li atribuïu. El centre de la seva vida era l’amor i l’amor de l’evangeli. Reprodueixo un poema que ens indica com l’entenia la Santa; “Si queréis que esté holgando, / quiero por amor holgar, / si me mandáis trabajar, / morir quiero trabajando; / decid dónde, cómo i cuándo: / ¿qué mandáis hacer de mí” . Amb tota certesa que Déu no escoltarà a la santa si allò que li demana va contra el manament d’estimar.

Sr. Rajoy, quin gust té el NO?

Quan vos el dieu a Catalunya es en defensa de la Constitució i d’Espanya i quan us el diuen a vos també? Els primers us demanen democràticament dialogar i els segons també us el diuen democràticament? Quin dels dos ho és? Però resulta que el No us el diuen partits anticatalans per no fer-vos president. Què és més important per a la pell de brau, Mariano Rajoy o l’estat espanyol? Suposo que no direu que vos, encara que buscareu un subterfugi per al·legar que hi teniu tot el dret del món. Francament no entenc quina manera de servir Espanya és quan els partits majoritaris i els d’esquerra no us hi volen de president. Honestament no sé quin ridícul és pitjor, haver de celebrar unes terceres votacions o desprès d’un any de ser votat haver de tancat la legislatura per la difícil governança i celebrar altre vegada eleccions. Un ridícul arrossega l’altre. I al pas que es va em temo que no acabaran aquí. Per què Sr. Rajoy com penseu solucionar el problema dels escàndols? El de Jorge Fernàndez Diaz portant-lo d’ambaixador al Vaticà? Em temo que quedarà en un somni. I què fareu davant el nou escàndol d’un guàrdia civil amb nom i cognom intentant posar droga en la bossa de la Presidenta del Parlament de Catalunya en un desplaçament en tranvia? Sr. Rajoy sortireu també per la tangent? I no parlem del Congrés Espanyol. S’ha vist massa que el no al grup parlamentari al PDC ha estat una rabieta política. Suposo que el NO que heu donat a Catalunya tenia un gust agradable de vi dolç per a una sobre taula. Però i el NO dels dos partits que han de possibilitar-vos la governança? Potser és agre-dolç perquè tot el que sigui contra Catalunya els dos partits en que confieu, estaran al vostre costat. Sr. Rajoy, personalment sóc independentista català, vos ho sabeu per què us ho vaig escriure,  però a mi el vi de no saber com arribar a acords per fer govern, encara que no s’ho cregui és amarg. Una amargor pot obrir els ulls de molts espanyols, i això a vos no us agrada gens, per donar la raó a Catalunya i voler-la com un estat amic. Ja sé que aquest vi no el suportaria el vostre estómac. No és cap gosadia afirmar que aquest vi l’haureu de pair i medicar el mal d’estómac. Mentre el meu DNI sigui espanyol serè respectuós amb els governants espanyols però espero que el meu DNI canviï d’estat a no massa llarg termini. Sr. Rajoy el NO és un vi que pot ser molt amarg, però democràticament pot convertir-se en dolç. Tot depèn de la democràcia.

Partit de CIUTADAN’S, com camineu?

Les paraules que vaig escoltar a la televisió, dels Senyors Ribera i Girauta em van fer exclamar: pobra Espanya. El Partit Demòcrata de Catalunya, per mor de Ciutadans, es va quedar sense grup parlamentari al Congrés i al Senat. Si el reglament del Congrés així ho determina, no hi ha res a dir. Però sí que hi ha molt a dir quan amb el mateix reglament per motius polítics de conveniència s’ha fet la vista grossa. Però al marge del reglament les manifestacions de Ribera i de Girauta són d’una pobresa  democràtica alarmant i , a la vegada, signes d’un odi triomfant. Senzillament era un cop contra Catalunya. No saben ni mesurar les paraules. El cop anava contra Artur Mas, que no és el president, ni parlamentari però sí president del PDC. En el fons l’objectiu era a l’enemic ni aigua. I es diuen catalans sense respecte a les diferències. Què hi fan ells al Congrés amb les seves diferències. Diferències que canvien de signe segons com bufa el vent. Primer fer “pinitos” amb el PSOE i com no els hi va sortir bé, ara toca jugar amb el PP. Dissortadament per Espanya els dos partits majoritaris tenen pa a l’ull. El problema dels 3000 euros, Srs. Ribera i Girauta, és un problema de mínims, tan mínims que Catalunya no els necessita. El problema greu democràticament és segar els peus a qui pensa diferent impedint-li poder manifestar-se. Ofegar la veu dels independentistes al Congrés i al Senat és d’una feblesa democràtica incomprensible i ofensiva. És un signe d’incompetència parlamentària per sentir-se sense paraules a l’hora de debatre les raons d’un contrari. Ho heu expressat molt clar, tindran menys temps per defensar les seves idees, i li han donat un sentit pejoratiu a l’afegir i no haurem d’escoltar als qui volen dividir Espanya. Srs. Ribera i Girauta, Espanya no ho ha estat mai d’unida i no l’ha trencada Catalunya i ara us hi heu afegit vosaltres als trencadors. Els drets en democràcia no trenquen res, defensen la realitat indignament manipulada per una dictadura i reafirmada per una suposada democràcia absolutista que no sap actuar quan ha  de dialogar amb els que pensen diferent. Negar el dret a expressar-se en el Congrés i el Senat és actuar contra la democràcia. Srs de Ciutadan’s no hi ha res més contrari a la Constitució que negar la paraula. I vosaltres no la negueu amb el reglament a la mà, la negueu amb l’odi i la corrupció perquè les vostres paraules ho demostren: odien i són corruptes. Em sap greu, sou vosaltres que caveu la vostra tomba. El PP i el PSOE fins quan us voldran, si és que us hi volen, de companys de viatge, perquè no afirmeu davant d’ells que vosaltres no ho sou de corruptes? Per a mi ho sou, perquè negar el pa i l’aigua a un contrari per enemic que sigui és un signe de corrupció. El respecte a la persona és sempre prioritari. Cal ser un bon polític per demostrar-ho. 

Ha d'obeïr Catalunya la sentència del Constitucional?

Penso sincerament que amb la llei a la mà, el Parlament de Catalunya ha de continuar el procés resultat del mandat del poble i crec que amb la llei espanyola a la mà i amb els pactes internacionals signats la postura d’obediència a la ciutadania és legal i no es pot al·legar desobediència de cap mena. En què em baso? En la mateixa Constitució que reconeix basar-se en la Declaració Universal dels Drets Humans i en els Pactes Internacionals de drets econòmics, socials i culturals, signats per l’estat espanyol. L’article 1, del Pacte dels Drets Internacionals afirma el Dret a la lliure determinació dels pobles. Afegim-hi dues mostres de la Declaració Universal dels Drets Humans: un dels considerants, base de la declaració, diu: ”Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret per tal que les persones no es vegin forçades, com a últim recurs, a la rebel·lió contra la tirania i l’opressió...” i el paràgraf 3 de l’article 21: “La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar jurídicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat de vot”. L’estat espanyol està obligat al compliment d’aquests articles. Li obliga la Constitució que reconeix la incidència dels pactes en ella mateixa i li obliga haver-los signat. No li serveix al govern espanyol el subterfugi de que Catalunya no ha estat mai una nació o un poble quan la Constitució reconeix que és una nacionalitat. Que significa nacionalitat? Que hi ha hagut un procés de formació i s’ha complert. No pot tampoc aixoplugar-se en el paraigua que la Declaració dels Drets Humans es refereix a les persones, no als pobles, però aquest incís no és vàlid per que reconeix el dret a les persones a formar col·lectivitats. Si dos milions de persones, amb  la Declaració a la mà, ho demanen se’ls hi dirà que no hi tenen dret? El Considerant esmentat és prou clar. Al·legarà l’estat espanyol que Catalunya no es troba sotmesa i oprimida. Només cal repassar el comportament dels darrers anys i com raonen algunes autonomies la independència de Catalunya. Els hi preocupa els diners que no podran rebre si s’independitza. Només les formes adoptades per l’estat espanyol davant la voluntat catalana d’independitzar-se demostren a les clares que Catalunya la consideren una regió dominada i controlada. Penso sincerament que Catalunya té tot el dret de continuar el procés, que Espanya ha de reconsiderar la seva política i que el Tribunal Constitucional ha actuat fora de context i complint ordres. Han complert allò que la vicepresidenta va exposar haver de complir el Tribunal. El DUI és conseqüència d’una política antidemocràtica sense tenir en compte els pactes signats i el procés històric de la configuració de l’Europa del segle XXI. I no és la primera vegada que amb el DUI una nació es proclama estat en el món civilitzat. Democràticament hauria de ser amb el RUI, referèndum unilateral d’independència.

PP i Tribunal Constitucional agafadets de la mà.

Tenia curiositat de conèixer la resposta del Tribunal Constitucional a la instància del Govern del PP sobre la decisió del Parlament Català. Quan vaig escoltar la vicepresidenta del govern espanyol dient al Tribunal Constitucional allò que havia de fer, francament no em va sorprendre però em va causar una sensació de superioritat del PP sobre el Tribunal i d’una mena de recança del PP sobre la seva autoritat que feien intuir un mal pas. Francament no entenia res i no em quadrava gens la tan “cacareada” democràcia. Ho entenia menys quan vaig llegir a la premsa la referència a l’article 92 de la Constitució com argument constitucional que una llei orgànica  regularitza i ordena el com i quan es poden dur a terme referèndums.

I la sorpresa fou encara més gran perquè deduint-ho de paraules del mateix president del govern la Constitució no fa referència de cap referèndum sobre l’autodeterminació en relació als que cita. Llegida la notícia he deduït que aquesta llei orgànica que regula l’article 92 de la Constitució és obra del PP. Però cura, la Constitució no en parla explícitament ni d’auto determinació, ni de dret a decidir, però amb la Constitució a la mà l’autodeterminació i el dret a decidir sí es contemplen en els pactes internacionals signats pel govern espanyol i el govern espanyol sap molt bé que són d’obligat compliment. Tinc entès que és norma que la ignorància d’una llei no exculpa del seu compliment. La llei orgànica de referència està feta a mida del PP i la Constitució està per damunt d’aquesta llei orgànica. He de reconèixer que no l’he llegida, ni consultada, perquè en tinc prou amb el que explicat. Referent a la postura al respecte del Tribunal Constitucional penso senzillament que no és la sentència de mort de Catalunya sinó la sentència de mort política del President del Govern en funcions i dels seu partit i la reprovació del Tribunal per part de la ciutadania. Sóc independentista i dono les gràcies al Sr. Rajoy, al seu partit i al Tribunal perquè Catalunya ha fet un nou pas endavant cap a la independència amb l’empenta que li heu donat. Cap llei, ni cap constitució està per damunt de la voluntat popular i no és idea meva, és una sentència del Tribunal Internacional de la Haia de l’any 2010. Per història, per identitat, per democràcia, per treball, per cultura, per civisme, Catalunya té dret a ser ella mateixa. I Espanya, l’Espanya oblidada i manipulada pels partits unionistes, PP i PSOE, despertarà esperançada, quan Catalunya serà independent. Per acabar, manipular la llei no porta mai a bon port.