PP i Tribunal Constitucional agafadets de la mà.

Tenia curiositat de conèixer la resposta del Tribunal Constitucional a la instància del Govern del PP sobre la decisió del Parlament Català. Quan vaig escoltar la vicepresidenta del govern espanyol dient al Tribunal Constitucional allò que havia de fer, francament no em va sorprendre però em va causar una sensació de superioritat del PP sobre el Tribunal i d’una mena de recança del PP sobre la seva autoritat que feien intuir un mal pas. Francament no entenia res i no em quadrava gens la tan “cacareada” democràcia. Ho entenia menys quan vaig llegir a la premsa la referència a l’article 92 de la Constitució com argument constitucional que una llei orgànica  regularitza i ordena el com i quan es poden dur a terme referèndums.

I la sorpresa fou encara més gran perquè deduint-ho de paraules del mateix president del govern la Constitució no fa referència de cap referèndum sobre l’autodeterminació en relació als que cita. Llegida la notícia he deduït que aquesta llei orgànica que regula l’article 92 de la Constitució és obra del PP. Però cura, la Constitució no en parla explícitament ni d’auto determinació, ni de dret a decidir, però amb la Constitució a la mà l’autodeterminació i el dret a decidir sí es contemplen en els pactes internacionals signats pel govern espanyol i el govern espanyol sap molt bé que són d’obligat compliment. Tinc entès que és norma que la ignorància d’una llei no exculpa del seu compliment. La llei orgànica de referència està feta a mida del PP i la Constitució està per damunt d’aquesta llei orgànica. He de reconèixer que no l’he llegida, ni consultada, perquè en tinc prou amb el que explicat. Referent a la postura al respecte del Tribunal Constitucional penso senzillament que no és la sentència de mort de Catalunya sinó la sentència de mort política del President del Govern en funcions i dels seu partit i la reprovació del Tribunal per part de la ciutadania. Sóc independentista i dono les gràcies al Sr. Rajoy, al seu partit i al Tribunal perquè Catalunya ha fet un nou pas endavant cap a la independència amb l’empenta que li heu donat. Cap llei, ni cap constitució està per damunt de la voluntat popular i no és idea meva, és una sentència del Tribunal Internacional de la Haia de l’any 2010. Per història, per identitat, per democràcia, per treball, per cultura, per civisme, Catalunya té dret a ser ella mateixa. I Espanya, l’Espanya oblidada i manipulada pels partits unionistes, PP i PSOE, despertarà esperançada, quan Catalunya serà independent. Per acabar, manipular la llei no porta mai a bon port.